El Nou Món va ser rebatejat prematurament pel cartògraf M. Waldseemüller al 1507 en "honor" a un navegant italià: Amerigo Vespucci. La maquinària colonial castellana i portuguesa va imposar-li un nou sistema econòmic, social, polític, moral,...
També van exportar-hi el Carnaval. Aquest és, per molts antropòlegs i historiadors, “la festa privilegiada del ritual d'inversió social”. Al Vell Món, durant l'Ancien Régime, es caracteritzava per l'abundància de menjar i beure (fet totalment insòlit i anormal per la majoria de la població) i tenia com element central les disfresses que permetien el canvi de sexe i de condició social (dues formes que estructuren les relacions de dominació i dependència).
Un bon exemple de l'intercanvi dels rols socials el trobem a l'Amèrica colonial amb la participació activa dels pretos, els afroamericans. Durant el Carnaval s'agrupaven segons les seves nacions o poblats d'orígen o bé a través de lligams espirituals al voltant de les diverses confraries. Cada un d'aquests grups, en aquesta diada, escollia el seu rei i la seva reina. Amb el pas dels anys i les llunes plenes, en un marc d'una societat pigmentocràtica i malgrat la seva condició d'esclaus i d'ètnia infravalorada i marginada, van acabar per transformar-se amb els reis del carnaval tan a Brasil com a les Azores.
Inaugurat el segle XXI, i dins l'esfera de les poltrones acadèmiques, encara fumeja un debat sobre les anomenades festes d'inversió. Aquest gira a l'entorn de fins a quin punt aquestes festes ajuden al control social o, pel contrari, preparen la protesta social. La majoria d'"especialistes" es decanten per veure el Carnaval com una “vàlvula d'escapament”, una inversió (puntual i controlada) que en el fons reforça la jerarquia dominant. Sembla clar que el judici, l'execució i el funeral del “Carnaval” podem interpretar-los com una demostració pública de retorn a l'ordre establert.
El Nou Món, transformat en el tiburó capitalista per excel·lència, observava com Barack Hussein Obama era el primer afroamericà a ocupar el càrrec de president dels Estats Units al 2009. A l'Estat espanyol, des del 1977, la gent diposita les seves il·lusions a unes urnes cada quatre anys. Qui sap si d'aqui uns segles també s'analitzaran fets com aquests com a vàlvules d'escapament del sistema.
Quina bona pinta que fa aquest blog!! Una de les aventatges de la història és que dura molt i que per tant permet que sempre hi hagi temes interessants a analitzar, conèixer i aprofundir. L'estudi de la història és una eina d'anàlisi per entendre el present, per això espero que sovint poguem llegir les teves conclusions sobre un present complexe, però enriquidor. Sobre les acampades, sobre Bildu, sobre la victòria de l'ultradreta a Europa en general i al nostre país en concret... Molts ànims per seguir amb l'aventura 2.0 i molta sort! Per cert, a part de la idea de fer un blog, em deus 3,15 € que et seràn perdonats sempre i quan escriguis una petita biografia de qui va ser el Mossen Mel.
ResponElimina