Al 1814 s'esfumen els somnis imperialistes de Napoleó. Els antics imperis imposaran el Tractat de Viena amb l'objectiu d'enterrar el projecte revolucionari, reconstruir el vell mapa i reinstaurar l'ordre. Però l'huracà napoleònic i el posterior terratrèmol reaccionari occidental tindran conseqüències mundials. Els imperis europeus, inventors de l'empresa colonial, havien iniciat una cursa per reconquerir el món, per poder-lo explotar en nom d'Estats. Eren els caps de taula de l'imperialisme: compartien experiències, complicitats, interessos i prejudicis. Les colònies seran les cartes de la baralla imperial, i les partides, una constant.
Al 1814 reapareix Holanda després de dinou anys de domini napoleònic, i reivindicarà les seves antigues colònies (anteriorment no eren de l'Estat holandès, sinó d'una companyia privada holandesa anomenada VOC) a l'Imperi britànic, que ja havia apadrinat la joia de la corona, l'illa de Java, al 1800. Finalment es signarà el Tractat de Londres, Devolution, (1824) on Gran Bretanya li dóna les possessions de les Indies Orientals a l'Estat holandès excepte l'illa de Sailan i la península de Malaca (on al 1819 un pirata britànic, Sir. Thomas Stamford Raffles, hi havia fundat Singapur).
Johannes Van den Bosch serà el governador general designat per l'Estat holandès a les Índies Orientals amb la missió de crear les bases de la nova societat i del nou domini colonial. Realitzarà una reorganització territorial; potenciarà centres científics de plantes (introduirà el te al 1826, al tabac al 1863, l'hevea (cautxú) al 1876,...). L'Estat li reclama el control directe del territori i es veurà immers en guerres continuades per tal d'imposar el nou model d'explotació. Trobarem revoltes i guerres intermitents fins 1908.
Al 1830, Van den Bosch, crearà un exèrcit: Oost – Indisch Leger (Exèrcit de les Índies Orientals, OIL) que el 1930 canviarà de nom (KNIL), però no de forma. Aquest exèrcit estava organitzat en tres cossos: El primer era el de les tropes regulars, estava format per quintos de remplàs (provinents d'Holanda per sorteig) o tots els totoks; per tant, reservat als blancs. El segon eren tropes auxiliars i irregulars, aquest es subdividia en dos grups: un cos de mercenaris, format per gent de tribus dures, generalment se'ls utilitza com a guies, i un grup d'irregulars formats per minories ètniques i religioses per incrementar la repressió i fonamentar l'odi tribal. El tercer cos eren els Kettingberen (els óssos encadenats): aquest cos estava format per condemnats, per presos forçats. Era una unitat per redimir els presos. La particularitat d'aquesta unitat és que entraven en combat lligats de dos en dos, encadenats entre ells. Les possibilitats de sobreviure eren mínimes i les condicions infrahumanes.
Segons diverses fonts, a tall d'estadística aproximativa, per cada soldat mort en combat de l'exèrcit colonial de les tropes regulars morien 15 óssos encadenats i 180 auxiliars o irregulars. L'estructura de l'exèrcit durarà fins la fi del domini colonial holandès. Això si, Holanda serà dels primers Estats en abolir la pena de mort, espero haver explicat un possible perquè.
De nou, un "post" molt interessant. HE trobat a faltar, però, com canvia l'organització de la producció quan el domini de les colònies deixa de ser privat (VOC) i passa a ser públic. La VOC havia dividit geogràficament la producció entre les illes per tal que fóssin econòmicament dependents i així poder-les unir-les políticament. Tot i això, la pirateria, la competència anglesa i la corrupció havien fet caure a la VOC en una crisi de la qual mai en sortiria. Quan es retornen a les fronteres anteriors a Napoléo (Devolution), les colònies són cedides a l'Estat Holandès que organitzarà la producció en base a un mercat europeu, comprarà esclaus (o els robarà directament) i organitzarà un complexe sistema de repressió (KNIL). Tot això se li ha d'atribuir a Van den Bosch (gràcies, senyor!). Gràcies a segles d'expoliació, Holanda encara es pot pagar un Estat del Benestar que sense Indonèsia mai se l'haguèssin pogut permetre.
ResponEliminaD'aquí se'n pot treure una clara conclusió: un capitalisme on és l'Estat qui organitza la producció és molt més efectiu que quan l'organitza el mercat. I això ens pot fer entendre moltes coses: la Xina actual, la URSS d'Stalin, l'Espanya de Franco i, fins i tot, en pot permetre entendre per què de les múltiples combinacions que hi havia a fer a Europa l'any 1939, el capitalisme es va aliar amb el comunisme per derrotar el feixisme. Mentre el comunisme era l'enemic, el feixisme era el competidor. Qui et pot guanyar jugant amb les mateixes cartes cal eliminar-lo.
Endavant!
Salut!
Bones i gràcies per l'aportació. La veritat és que havia intentat centrar-me en la reforma de l'exèrcit i concretament al cos dels óssos encadenats, per posar de manifest una sortida alternativa a la pena de mort.
ResponEliminaTambé tenia pensat dedicar-li un futur "post" a la VOC (Vereenidge Oost - Indische Compagnie) i més d'un als diferents models d'explotació colonial aplicats arreu del món. Tot i això, sempre és important com s'organitza la producció i la maquinària colonial. Respecte aquest punt que has presentat i analitzat, només assenyalar la introducció feta pels britànics durant l'absència holandesa (1800 - 1824). L'inovació és important ja que creen un nou vincle: Terra - Estat - Princeps, anomenat Landrent. Des d'aquell moment totes les terres passen a ser propietat de la Corona que les arrenda als princeps o sultans i aquests als súbdits. Aquest és l'expoli basat en la propietat privada i genera una nova explotació: el pagament de rentes per viure i treballar a la seva terra. També obliga a l'Estat (primer britànic, llavors holandès) a exercir un control directe i efectiu sobre tot el territori, mentre que la VOC es basava en petites àrees d'influència, sense tenir-ne el control directe.
Totalment d'acord amb la reflexió sobre l'Estat del Benestar holandès: gràcies i per culpa de la colonització podran desenvolupar-lo, no gràcies a renúncies o aportacions de la burgesia i mentre bona part de la classe treballadora mirava cap a una altre banda per poder gaudir d'assistència mèdica, un rentaplats i unes vacances de 7 dies.
Finalment: "un capitalisme on és l'Estat qui organitza la producció és molt més efectiu que quan l'organitza el mercat". En aquest punt ja tinc els meus dubtes. Qui és el mercat? Quan hi ha Estat no hi ha mercat? No hi ha influència? Per qui és més efectiu? Qui marca les pautes i organitza econòmicament els Estats? L'Estat pot ser una eina per organitzar eficientment la producció, però no deixa de ser una estructura al servei dels interesos d'unes persones.