La vella Europa tenia set de sang. Gavrilo Princip, jove estudiant serbi, membre del grup Mlada Bosna, encendrà un llumí al mig de l'inflamant paller imperial. Segur que no es podia imaginar, aquell 14 de juny de 1914, que l'assassinat d'un delfí imperial donaria pas a la Gran Guerra (1914 – 1918). Princip seria la primera peça a caure del dòmino bèlic que acabaria implicant a 32 països, que assassinaria vuit milions de persones, que desintegrarà imperis i inventarà Estats.
Les majories del moviment obrer, amb matisos, s'implicaran a la Gran Guerra a través de les anomenades Unions Sagrades. Les postures oposades a la guerra són minoritàries. Inclús al 1918 continuen sent una minoria. Malgrat tot, aconseguiran unir-se i organitzar-se. Les primeres reunions les faran els partits socialistes dels països neutrals (no implicats; amb una posició més còmode per condemnar-la) i es celebraran a Lugano (Suïssa) al setembre del 1914 o al gener de 1915 a Copenhaguen (Dinamarca).
Però en trobem una que esdevindrà un referent posterior i que es diferencia de les anteriors: la Conferència Internacional de DONES Socialistes. Desenvolupada a Berna (Suïssa) al març de 1915. Aquesta reunió la promou Clara Zetkin amb la col·laboració, d'entre d'altres, de Nadezhda Krúpskaya. Aquesta reunió té dos fets remarcables: per una banda, les dones són les protagonistes. Tenen la percepció que la dona, com a sector social, és la que pateix més els afectes socials de la guerra. Com a mare o esposa sumat als afectes propis de la guerra (treball a fàbriques, noves feines,...). Per altra banda, és la primera reunió amb representacions regulars de seccions concretes de dones socialistes. És a dir, són representans i delegades formals. Abans, a totes les reunions anteriors, els membres i participen a títol personal, no com a representans. Per tant, és el primer cop que es reuneixen representacions socialistes i obreres de banda i banda dels països bel·ligerants a més dels països neutrals. Hi participaran 25 delegades (provinents d'Anglaterra, Alemanya, Holanda, França, Rússia, Polònia,...).
La reunió finalitza amb una proposta de camí per intentar frenar la guerra: mobilització de les dones (s'arribarà a plantejar la possibilitat d'iniciar una vaga de ventres) i la denúncia de la guerra (des dels grups o seccions femenines). Per tant, s'aposta i s'inicia una estratègia bel·ligerant i militant contra la Gran Guerra. S'inicia la guerra a la Guerra. No és gens fàcil oposar-se a la guerra quan hi ha guerra; implica nedar a contracorrent, és actuar contra una dinàmica molt forta. Aquesta conferència facilitarà i farà de referent a la segona reunió general de socialistes oposats a la guerra que es celebrarà a Zimmerwald el setembre de 1915 i que dividirà el moviment obrer en dos posicionaments clars davant la guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada