El preu d'una Champions

Indonèsia s'impacientava a la sala de registres de nous Estats. Japó actuava de germà gran i conseller fiable: -espere't una mica. A les nits es convertia en el pitjor malson l'holandesos, britànics i americans. Durant el dia teixia (social i pacientment) valors, guerrilles, somnis i conspiracions. I, nit i dia, submergia i ofegava Indonèsia a l'esfera de (co)prosperitat econòmica.

Al 1945 Indonèsia va respirar i, al cap 48 hores, va declarar-se independent de la mare que l'havia explotat fins el moment: Holanda. La pobre, que no podia entendre el rebuig de la seva filla després de quatre segles d'adoctrinament expoliatiu, va iniciar un parricidi de quatre anys. La impotència d'Holanda es va traduir amb sang, odi i més sang. Finalment Indonèsia era batejada traumàticament per la “comunitat internacional” com a Republik Indonesia al 1949.

Les naus que havien arribat a aquelles illes a inici del segle XVI van haver de retornar, deixant-hi l'odi respectiu als quatre segles d'explotació colonialista (a l'actual Constitució d'Indonèsia es prohibeix ensenyar l'holandès). Des de 1945 es produeixen diverses onades migratòries cap a Holanda: blancs, mestissos, soldats del KNIL, indoo's no reconeguts,... Un degoteig socialment heterogeni, un formigueig de traïdors.

És especialment significativa la fugida de membres de l'exèrcit colonial (KNIL) ja que des de 1830 estava composat per minories ètniques i religioses, amb la voluntat de fomentar (encara més) l'odi entre les tribus locals. Molts eren indoo's o moluquenys. Però al arribar a la mare pàtria militar no seran reconeguts ni com a indonesis ni com a holandesos. Fills de borratxeres colonitzadores i prejudicis ètnics, rebutjats als dos mons. No tenen nacionalitat, no poden treballar. (Mal)viuen marginalment, amb barracons a les perifèries urbanes. No són ningú ja que ningú els deixa ser. A la dècada de 1970 organitzaran una guerrilla a l'interior d'Holanda: atacaran escoles, alcaldes, governadors provincials,... reclamant el dret a ser, a formar part d'aquest món.

Un d'aquests ex soldats moluquenys va tenir millor sort, una dona i un fill: Frank Rijkaard.