Josep Fontana: Història, economia política i projecte social.

"Tota visió global de la història constitueix una genealogia del present. Sel·lecciona i ordena els fets del passat de tal manera que condueixin en la seva seqüència fins a donar compte de la configuració del present, casi sempre amb el fi, conscient o no, de justificar-la. Així l'historiador ens mostra una successió ordenada d'aconteixaments que van encadenant-se fins a donar com a resultat “natural” la realitat social en la que viu i treballa, mentre que els obtàcles que es van oposar a aquesta evolució se'ns presenten com a regressius, i les alternatives a ella, com a utòpiques. S'ofereix com una averiguació objectiva del curs que va del passat al present el que sol ser, més aviat, un partir de l'ordre actual de les coses per a rastrejar en el passat els seus orígens, aïllant la línia d'evolució que condueix a les realitats actuals i transforman-la en una manifestació del progrés, amb finalitats legitimadores. [...]

La descripció del present – producte obligat de l'evolució històrica – es completa amb el que anomeno, genèricament, una “economia política”, això és: una explicació del sistema de relacions que existeixen entre els homes, que serveix per a justificar-les i racionalitzar-les – i, amb elles, els elements de desigualtat i explotació que inclouen –, presentant-les com una forma de divisió social de treballs i funcions, que no només apareix ara com a resultat del progrés històric, sinó com la forma d'organització que maximitza el bé comú. Cada etapa de l'evolució social, cada sistematització de la desigualtat i l'explotació, ha tingut la seva pròpia “economia política”, la seva racionalització de l'ordre establert, i l'ha assentat en una visió històrica adequada. D'aquesta evolució del passat al present, mediatitzada pel sedàs de l' “economia política”, s'obté una projecció cap al futur: un projecte social que s'expresa en una proposta política.

El que sostinc és que les tres parts d'aquest conglomerat - història, "economia política" i projecte social - es troben indisolublement unides: que cap és plenament comprensible arrancada de les altres. Quan una d'aquestes concepcions globals de la societat s'ofereix com a alternativa a la del ordre establert, la connexió entre els seus diferents elements resulta aparent. Un cop guanyada la batalla, malgrat tot, quan ha de deixar de servir com a eina crítica per a actuar com a legitimadora del nou sistema, es procedeix a trocejar el conjunt en tres elements separats: una història suposada narració objectiva dels aconteixaments significatius del passat, una economia política suposada descripció "científica" i neutral del funcionament de la societat i uns projectes polítics destinats a resoldre els problemes del present, realitzables en el marc de l'economia política admesa. Al més lluny que s'arriba, com fa el pare del neoliberalisme econòmic, Friedrich Hayek, és a admetre una connexió entre història i política, però sense tenir en compte el tamís del present; d'aquesta manera, la connexió s'estableix en el terreny de les idees, de les concepcions del món, sense que apareixi viciada per el contagi amb els interessos. Els historiadors acadèmics, per la seva part, no solen arribar tant lluny: ells estan convençuts de que es limiten a investigar desapasionadament el passat, lliures de qualsevol prejudici cultural o polític." Josep Fontana (1981) Historia: análisis del pasado y proyecto social, "Breve, y necesaria, explicación inicial".
Josep Fontana i Lázaro (1931) va néixer a Barcelona. Ciutat que el veurà créixer i que el cortirà. Freqüentador d'extranyes tabernes per l'època, solia beure P. Vilar, W. Benjamin o A. Gramsci. I va tenir el privilegi, i els professors, Jaume Vicens vives i Ferran Soldevila. Fontana va néixer per aprendre i va néixer per ensenyar, per transmetre. Doctorat, treballarà com a professor universitari a Barcelona, València i Liverpool. En gairebé totes les obres, i de forma reiterada, es dirigeix als futurs professors, d'aqui que l'etiqueta de Mestre de mestres sigui, avui, la més adient. Sempre he pensat que ho fa perquè, humil i inconscientment, renúncia a reconèixer les grans aportacions metodològiques i teòriques que ens ha deixat. Un home que ha nascut per ensenyar; per ensenyar-nos.


En aquests fragments de la "Breu, i necessària, explicació inicial", escrita el desembre de 1981, i que precedeix el llibre Historia: análisis del pasado y proyecto social (1982), crec haver trobat la millor resposta als dos comentaris que va despertar l'última entrada al bloc. Ser que no són les meves paraules, però de qui són les vostres idees? Simplament no hauria pogut explicar millor el que penso.