Del Montseny als Urales

Federica Montseny és resultat de l'amor lliure. Neix roja malgrat la seva pell blanca i prematurament esdevé anarquista. Absorbirà l'ideari degut a la influència dels seus pares, a l'educació de la seva mare i a la seva voluntat autodidacta sense límits. Era una nena peculiar ja que a falta d'àpats calents, s'alimentava de llibres i bevia coneixement. Així, amb 18 anys, es donarà a conèixer a l'opinió pública a través de Solideridad Obrera. També desenvoluparà la capacitat de descriure la realitat social, publicant diverses reflexions camuflades en forma de novel·les sota la llarga nit instaurada per Primo de Rivera. Federica no va ser ben vista, però si molt criticada, per la majoria de feministes de l'època. Ella odiava les faldilles i tots els estereotips femenins i vestia, actuava, treballava i reia com un home, dia a dia, com a forma de reivindicar-ne la igualtat més absoluta en tots els àmbits possibles.

Serà la primera dona ministra de l'Europa Occidental, assumint el Ministeri de Sanitat i Assistència Social en el govern de Largo Caballero. Malgrat el breu mandat, finalitzat dràsticament arran dels fets de maig, tindrà temps d'elaborar el primer projecte de llei d'avortament. Aquest rebrà l'oposició d'altres ministres del govern i quedarà enterrat en l'oblit. El dret a l'avortament no seria reconegut a l'Estat espanyol fins 50 anys després.

En plena gimnàstica revolucionària de la Guerra Civil assumirà diverses responsabilitats i càrrecs, fet que la conduirà a l'inevitable exili, tot creuant els Pirineus, des d'on continuarà la seva tasca sindical vinculada a la CNT. Després de 38 anys va retornar a casa, al barri, seguint amb la mateixa efervescència que el primer dia, malgrat els seus problemes visuals. Va morir el 1994 a Tolosa.

Federica Montseny, doncs, passarà a la història i serà coneguda i recordada com a tal. Però no podem dir el mateix dels seus pares. Federica era filla de dos persones desconegudes (Joan Montseny i Carret i Teresa Mañé i Miravet) i de dos pseudònims amb fama internacional: Federico Urales i Soledad Gustavo. Dubto que puguem saber quins van ser els veritables motius que van induir a Joan Montseny a adoptar el cognom d'Ural(e)s, qui sap si va pensar que el Montseny se li feia petit, que no era una muntanya amb tant renom. Per sort no passem a la història pels cognoms: o si?