Tripijocs de paraules: política, socialisme i democràcia

"Pel que fa al mot socialisme, ha estat una confecció nova, i no el trobem en els diccionaris clàssics. Quin és el seu veritable sentit? És l'art de fundar les societats, o la ciència de les doctrines, sobre les quals s'estableix la societat? En el primer cas, és el mateix que la política; en el segon, el mot socialisme pot implicar una idea d'admiració o de menyspreu, el mateix que la política. No veig pas que, en virtut d'una qualificació o d'una altra, les persones puguin atribuir-li qualsevol vàlua. Hom pot inventar, en nom del socialisme, institucions funestes; on pot, en nom de la política, restituir el pitjor que tenen.

El que tingui el plaer d'anomenar-se polític o socialista farà, segons el meu parer, un gran ridícul. Aquest ridícul és malauradament molt estès en els temps que vivim. Tota persona que lluita a les eleccions municipals a favor o en contra del govern, s'imagina que fa alta política. Tothom qui ha llegit certa informació sobre alguns sistemes o que ha acaronat a la seva ment algunes utopies, es creu un profund socialista. Podem pensar en quelcom més frívol? Però, sempre, els francesos han tingut la mania d'enregimentar-se sense saber amb qui, i d'escriure sobre la seva bandera una paraula que no comprenen.

Per tant, és cert que aquests mots de política i de socialisme serveixen avui, també dins de l'oposició nacional, per qualificar dues opcions ben distintes. L'error és, doncs, en les paraules, però el fet existeix. Els pretesos socialistes i els pretesos polítics no senten, no veuen i no comprenen de la mateixa manera l'estil d'acció que ha de tendir al benestar de tots. No es discuteixen sols sobre els mots, com alguns pretenen en una via de conciliació; no s'han de barallar ni odiar, és cert; però tenen l'obligació d'explicar-se abans d'entendre's, i temps vindrà que marxaran d'acord (...).

Els socialistes s'ajoquen especialment en la idea abstracta de la justícia i de la veritat, sense preocupar-se suficientment, potser, de la lluita actual, que sens dubte no poden abandonar. Els sembla que fer aconseguir els drets de les masses no és el més important, però actuaran, abans que res, enlluernant les masses amb els seus deures. Aquest és un treball més complex, més profund i més difícil del què pensen els polítics. Els socialistes han dit (...) esforceu-vos a fer canviar els esperits, a vèncer els cors, a transformar les creences, i aleshores, espereu que l'acció sigui bona (...) Els socialistes malauradament tenen raó; però el missatge no ha set entès, les seves exhortacions produeixen el despit, la impaciència i les burles dels polítics, els socialistes s'extravien. Els uns són tombats pel descoratjament..., els altres, aconsellats per l'ambició, o, desencoratjats per una vaga ciència, no han volgut acabar-ho o no han sabut atendre. S'han adherit de manera maldestra, potser amb astúcia, a la política" G. Sand, "La politique et le socialisme", L'Éclaireur de l'Indre, 16, 23 i 30 de novembre de 1844.

Amandine Aurore Lucile Duplin (1804 - 1876) serà baronessa de Dudevant i passarà a la història del feminisme sota el pseudònim masculí de George Sand. En aquestes línies avança una de les crítiques fonamentals a la majoria de futurs Partits fundats sota el paraigües de la socialdemocràcia, que amb el pas de les llunes plenes han pervertit el llenguatge i han violat les seves doctrines, els seus principis i els seus valors, per utilitzar esperances, esforços i il·lusions com a combustible de la seva maquinaria política.

Seria injust considerar que la majoria de Partits que actualment s'autoanomenen socialistes ho són, com també pensar que dipositar un paparet en una urna cada quatre anys et fa ser més democràtic que un altre. La democràcia es construeix, es guanya i es defensa al carrer, a casa, a la família, a l'empresa, a les assemblees de barris o estudiants, amb els amics o amb la parella. La democràcia comença per un mateix i és, per sobre de tot, una actitut; una manera de veure el món i una proposta determinada per regularitzar les relacions socials.

Que ningú vagi a dormir tranquil pensant-se que ja a fet els deures per anar a votar, per participar, de nou, en l'espectacle que ens han preparat.