Avui fa 8 anys que vas tancar els ulls per sempre més. El temps, ho saps prou bé, no passa debades i molts incrèduls t'han ignorat i menystingut. I alguns xiquets – planye'ls Miquel – creixeran sense la coneixença dels teus versos.
Molts dels que et van plorar t'han condemnat a l'oblit, desconeixen i ignoran que no es poden enterrar les paraules, ni les idees ni els mots. He de confessar que et (re)llegeixo sovint, a vegades obsessionat en trobar aquella frase que tot ho justifica i d'altres amb la il·lusió del nen que obra el regal tot i saber que hi trobarà. Com bé deies: serem allò que vulguem ser.
Ens has ensenyat a parlar i escoltar com a bon arquitecte que ets de les paraules. Igual que en Gaudí has alçat meravelles a través de l'experiència viscuda (la teva font d'inspiració fonamental). Has connectat amb el poble perquè ets poble, perquè en formaves part, te'l senties teu i te'l estimaves com qui més. Vas patir i vas plorar, i et van condemnar a la llarga agonia d'una malaltia que es va arrelar a tu fins paralitzar-te sencer. Mai va poder, però, amb els teus ulls: per qualsevol ingenu era incomprensible que despertessin tanta vitalitat, tanta energia, tant patiment i tanta felicitat al mateix temps. Salveu-me els ulls, cridaven els mots. El final semblava que ens parlaves pels ulls.
A plogut molt, i a destemps, a Roda de Ter i al món sencer, des d'aquell 1929 quan vas obrir els ulls. Però encara avui en dia, a la penombra de la cambra, els teus versos s'omplen, novament, de significat i de sentència. Les canyes només es tornen llances si hom les empunya amb esperit de lluita. I tu sempre ho vas fer-ho, i dir-ho i vas animar a la resta de tots nosaltres a creure'ns, humilment, que el nostre granet de sorra servirà per alguna cosa més que per treure'ns la inquietud i aixecar-nos de la butaca. Vas marcar-nos un camí fugint del cercle viciós del que sempre remuga i ensopega amb la mateixa pedra, oferint-nos la mà en forma de versos.
Recorde'ns sempre, perquè mai se'ns oblidi, que tot està per fer i tot és possible.
Mestre de mestres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada