L'Estat espanyol ha plorat molts cops les seves víctimes. Manifestacions, articles, documentals, comunicats, estadístiques, crespons, informes, entrevistes, banderes a mitja asta, debats, imatges... que ens recorden i alerten constantment que el conflicte deixa un saldo de 829 persones mortes, 2.596 ferides i 3.391 accions armades per part d'ETA. Tots soldats de la pàtria, tots innocents, tots recordats i tots plorats.
La política informativa estatal ens ha fet sentir nostre cada mort, ens ha obligat a plorar, a rebutjar-ho i a condemnar-ho. L'alineament estatal ha estat contundent. Els tentacles institucionals, intel·lectuals, repressius i informatius han teixit una contundent xarxa de solidaritat i unitat a l'entorn d'aquestes pèrdues. Víctimes amb nom; amb dol; amb plaques; amb manifestacions; amb suport, recolzament i comprensió unànime.
Així doncs, sempre que es tira la moneda a l'aire aquesta cau de cara. Només se'ns mostra i se'ns informa de la cara, la cara coneguda per tothom i esmentada anteriorment. Però quina és la creu? O la cara sempre negada? Per què la moneda sempre cau al mateix costat? La creu la porta patint en un silenci silenciat, la societat basca, la família basca:
El pare que es desperta nerviós, a altes hores de la matinada, al sentir uns cops violents a la porta i s'alça desitjant que no el vinguin a buscar. Hi han hagut 30.000 persones detingudes, però no us preocupeu: són terroristes.
L'àvia que es passa tot el dia cuinant els plats preferits, les delícies més merevalloses, per poder-les oferir a la visita a la seva neta. Hi han hagut 16.000 persones empresonades (16 mortes a presó). Dels actuals 730 presos i preses polítiques basques, 140 ho són per delictes exclusivament polítics. Però no us preocupeu: són terroristes.
El germà que des de que ha tornat no és el mateix, té una mirada perduda i no encaixa bé les bromes. S'ha tornat esquerp i salta a la primera. Hi han hagut 7.000 persones torturades (13 mortes com a conseqüència directe de la tortura), però no us preocupeu: són terroristes.
La mare que plora per la pèrdua del seu fill, per la mort, pel no retorn. Hi han hagut 470 morts (122 assassinades per forces de seguretat de l'Estat, 27 pel GAL, suïcidis...). Però no us preocupeu: són terroristes.
El cosí que ha tornat de la manifestació amb el braç esmicolat i cinc costelles trencades. Hi han hagut 666 persones ferides per la policia sumat a les 255 agressions d'ultres. Però no us preocupeu: són terroristes.
La cosina que torna de comissaria destroçada, trencada, violada. Hi han hagut 14 dones violades, però no us preocupeu: són terroristes.
L'avi que agafava el cotxe per anar fins a Sevilla a veure el seu net i va patir un accident de cotxe al tornar. Hi han hagut 16 accidents mortals dels més de 400 acumulats en 22 anys de dispersió penitenciària. Però no us preocupeu: són terroristes.
El tiet que treballava de periodista en el diari des de feia 15 anys, va acabar treballant de mecànic. Hi han hagut 5 tancaments de mitjans de comunicació. Però no us preocupeu: són terroristes.
La tieta que es presentava com a cinquena de la llista a les eleccions municipals va haver d'anar a declarar. Hi han hagut 10 il·legalitzacions de formacions electorals. Però no us preocupeu: són terroristes.
Passat el temps prudencial des de l'escàndol dels GAL, des del 1998, i sota la consigna de "tot és ETA", l'Estat va potenciar una nova estratègia sota el paraigües judicial, més subtil en l'aparença, però molt més contundent en l'aplicació: vulnerabilitat de drets civils, individuals i de llibertats fonamentals; tancament de diaris i de candidatures polítiques,...
És evident i conegut que la pau sempre es signa amb l'enemic, però aquesta mai serà duradora si no es pot parlar d'igual a igual. Hi ha d'haver-hi reconeixament, i condemna; però de tot. I jo em pregunto: quina diferència hi ha entre un soldat i un terrorista? La legalitat i reconeixament institucional, ètic, civil, moral que otroga un Estat en el primer cas i l'absència d'aquest en el segon? Serà necessari que la societat basca aconsegueixi un Estat per poder parlar de tu a tu? Perquè qui domina el llenguatge i edifica conceptes deixi de repetir-nos, un i altre cop, que són terroristes?
Crec que ja t'ho havia dit algun altre cop: una guerra és una guerra, i si fas la guerra contra qui ostenta el poder ja saps quin nom i quin tractament rebràs, ja saps de quina manera faran que el gruix social et miri.
ResponEliminaEn una guerra hi ha morts, en tots dos bàndols, per això és una guerra, i, ja em perdonaràs, els morts en guerra tenen menys valor.
Terrorisme o terrorisme d'Estat? Quins són els soldats, els espanyols morts o els etarres? En realitat no importa. Si la pau ha de ser el pròxim pas de la lluita per la independència basca, que així sigui. Però que ningú vingui a plorar, ni els uns ni els altres; d'això va una guerra.
Mossèn, m'ha vingut un flaix de la canço d'habeas corpus basta ya... no sé l'altre gent però a mi em va ajudar molt a entendre el conflicte. Ara ja no ho recordem però cada cop que hi havia un assassinat d'ETA quedàvem empatxats, quants nens van plorar per en Miguel Angel Blanco sense saber ben bé per què?
ResponEliminaManitou, una guerra és una guerra sí, però les guerres la fan éssers humans i, crec jo, que l'article intenta explicar-ho: com expliques lo dels torturats? i els detinguts innocents? i les violacions?
I una altra cosa mossèn, recordem que Espanya s'autodefineix com un estat de dret, eta com una organització armada... d'un se sobreenten que posi bombes i mati, els altres se sobreenten que han de lluitar amb la amb la llei (divisió de poders!!!!!) i no pas amb GALs, Cristos Rey, tortures ni tants altres
Le Manitou, perdó pel retard i moltes gràcies per (re)aparèixer en la teva activitat bloÇaire, se't trobava a faltar i les teves aportacions i els teus anàlisis sempre seran tinguts en compte, però no des de la base de la frivolitat absoluta. No podem tractar i entendre les persones com a simples números, crec que ens equivocariem de ple en fer-ho. Només un últim comentari: una guerra és una guerra, però les normes de joc les estableix algú així com la legitimitat/legalitat de la posterior visió/història sobre el conflicte, simplament intentava aportar unes dades a tenir en compte en qualsevol analisis social per poder entendre la dimensió del conflicte i que, per altra banda, són ignorades i negades per la societat espanyola i catalana en general.
ResponEliminaRespecte al comentari de l'Anònim, també agraïr la col·laboració i aportació de nous punts de vista! La veritat és que Basta Ya (Habeas Corpus) va una font d'inspiració. S'ha manipulat i donat una visió totalment parcial sobre la realitat/dimensió del conflicte; presentan-nos l'acció en forma de reacció, la causa feta afecte, per justificar-ho i explicar-ho tot amb la seva sentència habitual: terrorisme. Per alta banda, Espanya es pot autodefinir (constitucionalment) com el que vulgui, que haurem de començar a trencar il·lusions i recordar-los que la Transició no va existir, que són els pares (en aquest cas els fills) del règim anterior.