Les terres del Nou Món van canviar de bandera i de nom, però no van canviar de model econòmic ni d'amos. Els principis establerts per la deessa Metròpoli en l'etapa colonial continuaran, sent la Gran Bretanya l'encarregada d'agafar el relleu a mig dictat en aquesta nova era d'ateisme colonial.
L'economia d'època colonial es basava en la producció de matèries primeres (provinents de l'agricultura, la ramaderia i/o la mineria) amb la finalitat d'exportar-les (cap a la metròpoli), al mateix temps que s'importaven manufactures (que s'introduïen al mercat colonial). Així doncs, amb la independència sota el braç, canviaran els himnes i la història, però no les bases del joc. Trobem la mateixa estructura/model d'exportacions i importacions. Ara, però, es desenvolupa en un marc de comerç lliure, sota les ordres del liberalisme econòmic, amb Gran Bretanya jugant-hi un paper hegemònic i asfixiant.
A més, els nous Estats, hauran de fer front a diversos problemes financers. Per una banda, van assumir obedientment el retorn de préstecs (la gran majoria provinents del continent europeu) per poder fomentar i aconseguir la independència. Per altra banda, s'ha de valorar el pes i el cost dels exèrcits. Aquests nous Estats es troben amb grans exèrcits per l'època, sobredimensionats un cop finalitzada la guerra. Però desmobilitzar-los no és fàcil. Molts Estats opten per mantenir-los per sobre les seves possibilitats econòmiques. Durant les primeres dècades de l'independència es dedicava entre el 60 i el 75% dels pressupostos estatals per mantenir-los.
Edificar els nous Estats no serà barat, evidentment, tot té un preu. La construcció implica uns costos econòmics que hauran de compaginar amb tres problemes principals: el primer, la poca cohesió interna. L'existència de diferències de caràcter ètnic, social, cultural, lingüístic,... No hi ha una consciència nacional definida. La nació serà la construcció de l'Estat. El segon, els problemes relacionat amb les fronteres. I, finalment, el tercer serà l'exèrcit. Els militars no es deixen desmobilitzar. Els llops amb rang de Generals, Comandants i Coronels pressionen. Ni l'alta oficiliatat ni l'Estat no saben què fer-ne dels soldats. La gran majoria porten 5 o 6 anys lluitant i s'han convertit en màquines de fer la guerra. -A què es dedicaran si no els hi hem donat ni terres ni feina?- Es pregunta, un ingenu.
Però molts llops tenen ambicions de poder i tropes assedegades per assolir-l'ho. Aquest fet generarà l'inici, en la gran majoria de nous Estats, d'una etapa militarista i d'intervencionisme (pronunciamientos, cops d'Estat, revoltes,...). Només dos exemples: a Mèxic, durant els primers 30 anys d'independència, només hi ha un president que pugui acabar el seu mandat. A Bolívia, en 7 anys, es produeixen més de 60 cops d'Estat, revoltes, incidents militars,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada