El Nou Món donava la benvinguda al primer Estat independent fruit de la descolonització, otorgant-li la categoria de fill gran. Poc es podia imaginar que li usurparia la capacitat de ser i de decidir a la resta de germans, sempre vistos com a inferiors i estranys. Els Estats Units d'Amèrica, en plena borratxera capitalista, esdevindran, manu militari, amos i senyors del món mundial. Sovint en nom de la llibertat, la democràcia i el bon funcionament del sistema capitalista, encara que sempre amb puny de ferro.
És curiós que un dels Estats que més morts a generat i que en més guerres ha participat en la història contemporània només hagi patit una guerra a casa seva. Aquest fet, a més, vindrà pocs anys després del seu naixament, el 1812, quan una situació tensa amb la Gran Bretanya (la seva antiga metròpoli) desembocarà en una guerra. Aquesta guerra és anomenada, per la historiografia americana, com la "Segona guerra d'independència", com a conseqüència de la duresa del conflicte. No hem d'oblidar que Gran Bretanya seguia instal·lada al Canadà. En aquesta guerra els britànics arriben fins a Washington i cremen la Casa Blanca. Aquest serà el primer atac a l'interior dels Estats Units per part d'agents extrangers i l'única guerra a l'interior del seu territori envers enemics exteriors.
Des d'aquell moment i fins avui, és a dir, en aquests 235 anys d'història dels Estats Units, només patirà dos atacs a l'interior més: Pearl Harbor (1945) i el 11-S (2001), però mai una guerra.
Segons les estadístiques macroeconòmiques, elaborades des dels temples del liberalisme econòmic, en el 2006, les despeses militars dels Estats Units representaven més de 528.000 milions de dòlars, suposant el 46% de les despeses militars del món i eren superiors a la suma de les despeses dels catorze Estats següents. La despesa per capita és de 1.756 dòlars, deu vegades més que la mitjana global.
Fa uns dies que el cap de taula del sistema, autoanomenat director de l'orquestra capitalista mundial, estava apunt de declarar-se en suspensió de pagaments (li calia poder-se endeutar més). Aquest melodrama amb final feliç, al més pur estil Hollywood, ha donat ales als especuladors borsaris, ha ocupat primeres pàgines i minuts informatius i poca cosa més. Si el final serà certa la frase: si vols la pau, prepara la guerra.
és que mirat així com ho planteges té molta "guassa" el tema... com potser que un país que no ha patit una guerra en els últims 200 anys sigui el que té més despesa militar per càpita... està més que clar a què dedicaran aquests diners, a la defensa nacional segur que no.
ResponEliminai no em vendran pas la moto dient que tenen interessos nacionals en les empreses en països X. És el que dius... l'exèrcit més gran del món en mans, exclusivament, del capital
Merci pel comentari Ilitch!;) Breu, consís i precis. I, a sobre, amb una magnífica frase final! M'encanta!
ResponEliminaEm queda pendent per una altra entrada l'edificació de l'indústria americana en base a l'indústria armamentística, fet que esdevé una característica important, especialment a partir de la segona guerra mundial. La maquinària bèlica ha estat fonamental, des del meu punt de vista i almenys en els Estats Units, per consolidar el model capitalista, per expendir i assegurar les "àrees d'influència" (zones d'explotació) i, al mateix temps, s'ha utilitzat com a pal de paller de la reactivació econòmica, creant una teranyina que nudreix lobbys i assassina persones que se'ns presenten en forma de números.
Salut i una abraçada!