"Tanto monta... monta tanto, Isabel como Fernando"

Ferran II d'Aragó, més conegut com el catòlic, va néixer el 1452 i morí el 1516. Encara en vida, les plomes a sou dels Reis Catòlics van començar a fabricar els mites de la unitat nacional, de la hispanitat i  de la unitat religiosa. Cronistes, obres teatrals, cançons, literatura, pintures, edificis,... El ventall d'elements propagandístics era ample i oferia una gama variada que fluïa pels cercles reduïts de les corts europees. 

Al segle XVI Ferran serà considerat per Occident com el príncep modern. Maquievel el posarà d'exemple. Esdevindrà el personatge de referència dels segles XVI-XVII (com un Obama del segle XXI pels liberals). No només en l'àmbit polític, sinó també com el monarca que posa les bases de l'expenció posterior. 

Als selge XVIII i inicis del XIX els aires d'Il·lustració i de Romanticisme provoquen l'emergència de la figura d'Isabel vinculada a l'idea/imatge de que durant la monarquia catòlica hi havia unitat nacional i de que era una monarquia defensora del poble envers la noblesa; simbolitzant la transició de l'Antic Règim al Nou Règim. Esdevé un referent de la nació; institució monàrquica que té continuïtat. Des de la historiografia conservadora de la Restauració o ja més endavant amb la historiografia franquista aquesta idea es consolidarà. Des de la historiografia franquista serà agafada com a referent, com a mirall. Agafen la simbologia (jou i escuts,...). El període dels Reis Catòlics era útil per fer una comparació entre el segle XX i el selge XV. Se'l apropien històricament degut a dos paralal·lismes: comença l'etapa de la creació d'un Estat nou i es separa de la trajectòria europea. Aquest segon argument agafarà força a partir de la dècada de 1940 - 1950. Sorgeix el concepte del desviacionisme espanyol respecte Europa. Segons aquesta teòria, al segle XV - XVI també passa el mateix: s'opta pel camí de la tradició, la religió catòlica,.. en contraposició a l'Europa protestant, dels mercaders i, malgrat tot, s'aconsegueix crear un gran Imperi. 

Per tant, ens trobem davant d'un procés històric que encunya, a base de segles d'historiografia al servei del poder, una imatge molt positiva. Una imatge daurada que no es correspon a la realitat.

El "tanto monta" és el lema d'armes de Ferran. Es tracta d'un lema Renaixentista expropiat dels models clàssics. Aquest lema està inspirat, fa referència, a la llegenda hel·lènica que parla de l'episodi d'Alexandre el Gran quan arriba a Gordio i allà es troba amb un nus extraordinari. La llegenda diu que qui aconsegueixi desfer-lo conquerirà tota l'Àsia i ell, en lloc de desfer-lo, el talla amb l'espasa. D'aqui el "tanto monta", és a dir, tant li fa tallar-lo o desfer-lo; l'important, el que té valor, és aconseguir-ho.

El mite del "tanto monta, monta tanto, Isabel como Fernando" és una (de les moltes) invenció historiogràfica del segle XIX, que preten remarcar una idea falsa: tant important i decisiu era Aragó com Castella; Isabel i Ferran eren el mateix. S'agafa com a referent per remarcar la (falsa) unitat espanyola.