"Obrers i obreres,
Escolteu-me: des de fa vint-i-cinc anys, els homes més intel·ligents i més abnegats han consagrat la seva vida a la defensa de la nostra causa; ells, amb els seus escrits, discursos, informes, memòries, enquestes, estadístiques, han assenyalat, han constatat, han demostrat al Govern i als rics que la classe obrera, en l'actual estat de coses, es troba materialment i moral en una situació intolerable de misèria i de dolor, han demostrat que la majoria dels obrers, amargats per la desgràcia, embrutits per la ignorància i per un treball que excedeix les seves forces, es convertien en éssers perillosos per a la societat; han demostrat al Govern i als rics que no sols la justícia i la humanitat imposaven el deure d'acudir en socors de les classes obreres mitjançant una llei sobre l'organització del treball, sinó que àdhuc l'interès i la seguretat general reclamaven imperiosament aquesta mesura. Doncs, bé! Des de fa vint-i-cinc anys, tantes veus eloqüents no han aconseguit despertar la sol·licitud del Govern entorn dels perills als quals està exposada la societat enfront de 7 o 8 milions d'obrers exasperats pel patiment i la desesperació, un gran nombre dels quals es veu empès al suïcidi... o al robatori!
Obrers, què es pot dir ara en defensa de la vostra causa? Tal vegada no ha estat tot dit i redit, des de fa vint-i-cinc anys, de totes les formes possibles i fins a la sacietat? No hi ha res més a dir, res més a escriure, perquè la vostra desgraciada situació és ben coneguda per tots. No resta sinó una altra cosa per fer: actuar conforme als drets escrits a la Carta.
Ha arribat el dia en el qual es fa necessari actuar, i a vosaltres, a vosaltres sols, us correspon actuar en interès de la vostra pròpia causa. Us hi va la vida... o la mort! Aquesta mort horrible que mata a cada instant: la misèria i la fam!
Obrers, deixeu d'esperar la intervenció que es demana en el vostre favor des de fa vint-i-cinc anys. L'experiència i els fets us diuen suficientment que el Govern no pot o no vol ocupar-se de la vostra sort quan es tracta de millorar-la. De vosaltres sols depèn, si ho desitgeu fermament, sortir del laberint de misèries, dolors i degradació en el qual us consumiu. Voleu assegurar als vostres fills el benefici de la bona educació industrial, i a vosaltres mateixos la certesa dels descans en la vostra vellesa? Podeu fer-ho.
La vostra forma d'acció no és la revolta a mà armada, ni el motí a la plaça pública, ni l'incendi ni el saqueig. No, perquè la destrucció, en lloc de posar remei als vostres mals, no faria sinó empitjorar-los. Els motins de Lió i de París en donen testimoniatge. Només teniu una possibilitat d'acció, legal, legítima, confessable enfront de Déu i els homes: la unió universal dels obrers i de les obreres". Flora Tristan, Unió Obrera, 1843.
Flora Tristan (1803 - 1844) és filla de dos mons, reconeguda per un i compresa per cap. Resultat dels sentiments i les necessitats del colonialisme imperial. Forçada a conèixer món, es nodreix d'experiències, discurs, coherència i infeccions. Des del 1840 les seves paraules teixeixen el discurs de L'Union Ouvrière. El tifus posarà punt i final a la seva vida.
Tristan, en el seu article, al 1843, ja ens parla de les esquerdes de la nau capitalista. Els motins i els avalots impacten violentament, fent trontollar-la. Aquestes onades alerten el sistema, produeixen un pànic momentani i solen finalitzar gràcies a algun enginy o alguna concessió simbòlica. Aquests dies sembla que el vaixell s'esquerda a Tottenham, amb ramificacions a les barriades del gran Londres. Però l'important no és enfonsar el vaixell, sinó tenir-ne preparat un de millor.
Flora Tristan, 5 anys abans que els gurus publiquessin la Bíblia obrera, ja assenyalava el camí: unir-nos.
Gurus? Bíblia??! Marx i Engels no passen a la història per ser els que primers que desmoten el vaixell capitalista sinó per ser els que ho fan amb més encert i profunditat. Ja des de la rev. francesa apreixen els primers intents (utòpics) de superació del capitalisme, i els Barbuts beuen més de Hegel i Feuerbach que de Tristan. Així que no veig relació directe entre el que diu Tristan i el que diu Marx.
ResponEliminaD'altra banda no estic del tot conveçut que el vaixell s'esquera a Tottenham. S'hauria de tenir clar que és lluita de classes, venjança de classe més aviat, l'explosió d'una gent a qui se li nega el futur, però això és ben bé típic del capitalisme? La lluita de classes no és exclusiva del capitalisme. A més, a tots els Estats que encara tenen reis el capital encara pot concedir una república, l'última definició política que pot concedir el capital (dictadura feixista, capitalisme d'Estat, democràcia burgesa i república burgesa).
Un vaixell té moltes parts, n'hi ha que s'estripen, no s'esquerden, i costa tan poc refer-les com cosir una miqueta i au. La policia farà de cosidora, no de fuster. Això és feina de l'exèrcit.
Salut
Gràcies per la punyalada en forma de "comentari". Nom pensava que una frase pogués aixecar tanta polseguera. Intentaré ser breu i explicar-me millor:
ResponElimina-Guru (= lider espiritual) i "bíblia" per popularitat, simplicitat del missatge i difusió del Manifest Comunista, alhora que esdevé un referent claríssim dins el marxisme, a l'estil del Vell Testament pels cristians.
-(re)Llegeix-te els capítols 1 i 3 del Manifest i la cita de la meva entrada i tornem a parlar del "no veig relació directe entre el que diu Tristan i el que diu Marx".
-Marx i Engels bebien, bàsicament (i especialment el primer), cervesa. La seva formació i els seus coneixaments són amplis i diversos, així com ho són les seves influències. Són, els dos, uns referents importantíssims per la doctrina marxista, tot i que el Manifest no és, ni preten ser, un llibre d'anàlisi i reflexió, sinó més aviat d'adoctrinament i de presa de consciència, a diferència de El Capital (el Nou Testament) per posar una exemple clar.
-No es tracta de ser el primer o de veure qui la fa més grossa; simplament de buscar complicitats i relacions en diferents persones per teixir un discurs comú i coherent.
-Lo del vaixell era una metàfora. La lluita de classes i l'antagonisme social no. No sóc enginyier nàutic per saber si s'estripen o s'esquerden, encara que dubto que cosin es pugui arreclar.
-Molt interessant el tema "lluita de classes" i definició de classe. Prometo una entrada en breus al respecte.
Gràcies per incitar al debat; per obligar-me a tornar a obrir el Manifest i per seguir el bloc!
-Tot i això, no tinc res a veure amb els premis al marxista de l'any, que de ben segur el guanyaries.