Socialisme(s) I

Algunes definicions sobre el mot Socialisme:

“L'organització de la societat de tal forma que qualsevol individu, home o dona, es trobi en nèixer una igualtat de mitjans pel desenvolupament de les seves facultats respectives i per la utilització del seu treball. L'organització de la societat de tal forma que l'explotació per una persona del treball del seu veí sigui impossible, i on tothom pugui gaudir de la riquesa social únicament d'acord amb la seva contribució a la producció d'aquella riquesa”, Die Frau und der Sozialismus, August Bebel (1840 – 1913).

“El enemigo de la sociedad, aunque parezca ser derivado de ella; su anhelo es destruirla, si bien en sus doctrinas aparenta querer organizarla. Famélico y andrajoso monstruo de largas uñas, que se complace en asustar de vez en cuando a las gentes ricas; apenas asoma un poco la cabeza, huyen aquellas escondiendo sus capitales. Para muchos es el socialismo un sistema político que encierra la felicidad de las naciones; su principal base es construir el mundo en una vasta sociedad de socorros mutuos para que unos no naden en la abundancia al paso que otros son víctimas de la miseria. Como natural consecuencia del socialismo desaparecerán los ricos y los pobres, pues los capitales serán iguales, y cuando algún socio adelante y aumente el suyo a fuerza de trabajo y de industria, vendrá el equilibrador socialismo y le tomará sus aumentos para reponer el capital del que desmembró el suyo por sus vicios y holgazanería. Y con tan magnífico sistema el holgazán andará gordo y bien vestido y el trabajador desnudo y estenuado; y unos trabajarán para que coman otros, y otros comerán para que uns trabajen; y en las tiendas se darán de valde los géneros al que los necesite; y en las fondas y cafés no llevarán nada por lo que se consuma; y no se pagará nada en los teatros, y todos los socios estarán contentos y muchos de ellos morirán de felicidad. Dicen los partidarios del socialismo que la propiedad es un robo, y ellos para castigar a los ladrones propietarios, quieren apoderarse de sus propiedades, recordando sin duda aquello que el que roba a un ladrón tiene cien años de perdón”. J. Rico i Amat, Diccionario de los políticos o verdadero sentido de las voces y frases más usuales entre los mismos. Madrid, Imp. F. Andrés, 1855.

“La primera fase del comunisme, per tant, no pot proveir justícia i igualtat; les diferències, i les diferències injustes en la riquesa persistiran, però l'explotació de l'home per l'home haurà esdevingut impossible ja que serà impossible fer-se amb els mitjans de producció – les fàbriques, la maquinària, la terra,... - i fer-les propietat privada... Marx mostrà el curs del desenvolupament de la societat comunista... que [de primer] consisteix en la distribució dels béns de consum “d'acord amb la quantitat de treball realitzat” (i no [encara] d'acord amb les necessitats (....) Però la diferència científica entre el socialisme i el comunisme és clara. El que habitualment anomenem socialisme fou anomenat per Marx “primera” fase, o inferior, de la societat comunista. En la mesura que els mitjans de producció passen a ésser de propietat comuna, el mot “comunisme” també s'hi pot aplicar, sempre que no ho oblidem que no és un comunisme complet”, L'Estat i la revolució, Capítol 5: La primera fase de la societat comunista, Vladimir Lenin, 1917.

“Conjunt de doctrines que, en oposició a l'individualisme, propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució.” Diccionari de la llengua catalana, Enciclopèdia Catalana, 1993.