“Revolucionar hem dit moltes vegades el que és. És conspirar contra un estat de coses que no és convenient; és tendir a desorganitzar i posar en el seu lloc quelcom que sigui millor. Tot i així, en tant que tot el que no val no ha estat destruït i el que seria bo no està estabilitzat, jo no crec que s'hagi solucionat el suficient per al poble.
Entenc que els homes que tot ho acaparen per a ells diguin que s'ha revolucionat prou, quan la revolució els ha conduït a aquest punt de meravella on ara es troben, a aquest punt en el qual, individualment, no podrien demanar més. En aquest cas, sens dubte, la revolució està feta, però per a ells. [...] Però continuo sostenint que la revolució no està acabada per al poble.
Malgrat tot, és per a ell (el poble) per a qui es va dir que es faria; ell mateix va jurar que l'acabaria o moririra. No està acabada, perquè no s'ha fet res per a la felicitat del poble i s'ha fet tot, per al contrari, per cansar-lo, per omplir eternament amb la seva suor i la seva sang els gots d'or d'un grup de rics ociosos. Així doncs, és necessari continuar aquesta revolució fins que s'hagi convertit en la revolució del poble. És a dir, aquests que es lamenten dels “homes que volen revolucionar constantment”, han de ser considerats enemics del poble.
Els potentats d'avui en dia entenen perfectament la paraula revolució, quan pretenen que la revolució ja està feta. Que diguin millor la contrarevolució! La revolució, cal assenyalar-ho una vegada més, és la felicitat de tots; això és el que tenim: la revolució no està feta? La contrarevolució és la desgràcia de la majoria; això és el que tenim. És, doncs, la contrarevolució el que s'ha fet?" G. BABEUF. “La revolució és l'ordre”. Le Tribun du Peuple, 36 (1795).
Aquest artícle és de Gracchus Babeuf, que serà el pseudònim de François-Noel Babeuf (1760 – 1797), teòric i revolucionari francès. Al 1794 fundarà el diari Le Tribun du Peuple a París des d'on combaté Robespierre. Teoritzà sobre la necessitat de suprimir la propietat individual i de col·lectivitzar la terra. També serà un dels fundadors del Club des Égaux (Club dels Iguals), tancat pel Directori el 1795. A inicis del 1796 crearà una organització secreta per tal d'enderrocar el Directori amb la participació d'antics jacobins i terroristes, que tindrà ramificacions dins la policia i l'exèrcit. La conspiració dels Iguals fou denunciada per un infiltrat al maig del mateix anys a Carnot; sent Babeuf i d'altres conjurats detinguts. L'any següent Babeuf fou condemnat a mort i executat a Vendôme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada