Al segle XVI, en els comtats de Flandes, es va iniciar una transformació del sistema productiu agrari. Aquest procés culminaria a Anglaterra, al segle XVIII, amb l'adopció del sistema de Norfolk, precipitant sobre el continent europeu la primera revolució agrícola dels temps moderns.
L'ideòleg del sistema de Norfolk va ser Charles Townshend. Lord, ambaixador als Països Baixos, canceller i membre del Partit dels whigs, es retirarà de l'esfera pública per instal·lar-se a les seves propietats agrícoles de Norfolk on idearà i aplicarà el sistema a partir de la dècada de 1730.
El sistema de Norfolk és un sistema de producció agrari que consisteix en establir rotacions regulars amb un ritme quadriennal de les espècies cultivades de cereals (d'hivern i de primavera), llegums, tubercles i farratge. Es basa en aplicar cada quatre anys una rotació de blat, naps, ordi (o civada) i trèvol amb el bestiar estabulat fora de les pastures. Comprèn, doncs, una rotació de quatre fulles que s'aplica a quarts. A cada quart s'hi desenvolupen successivament les etapes d'una mateixa rotació. D'aquesta manera el blat rep elements nutritius ja que es fa sempre en un terra que ha estat enriquida prèviament de nitrogen pel trèvol. Aquest fet és molt important ja que permet suprimir el guaret; que era reemplaçat per plantes farratgeres destinades a l'alimentació del bestiar, generant-ne un increment. Lord Townshend es va inspirar amb els mètodes que havia vist practicar als Països Baixos i va fer drenar el sòl; va abonar la terra amb fems (adobs naturals) i va iniciar els cultius que se succeïen en rotacions regulars. Per tant, aquest nou sistema assolia una major producció agrària i d'adobs naturals; permetia eradicar el guaret, augmentant-ne la productivitat i la rendibilitat. Per aquest motiu també és descrit pels economistes com a cultiu mixt, associant agricultura i ramaderia.
El nou sistema intensiu permetia una producció individualitzada que es podria emancipar del cultiu col·lectiu ja que era autosuficient i no necessitava les terres comunals. El contrari, aquest sistema obligava als que el practicaven a apartar-se'n i a tancar les terres (per evitar, per exemple, intrusió dels ramats dels veïns). Els que l'adoptaven procurarien destruir el vell sistema comunitari per fer-se amb part dels béns comunals. A Anglaterra, a través de les Enclosure Acts (autoritzacions parlamentàries d'expropiació de propietats agràries, rurals i comunals) van tancar totes les terres dels pobles; reagrupant-les i repartint, també, les comunals, amb la qual cosa aconseguien de crear explotacions viables per al nou sistema, però condemnaven els petits propietaris a abandonar l'activitat agrícola i a proletaritzar-se.
La primera revolució agrícola, doncs, es caracteritza per l'explotació individual; per la interrelació entre l'agricultura i la ramaderia i per l'augment dels rendiments per unitat de superfície. Però, al mateix temps, va destruir, primer a Anglaterra i llavors a la resta d'Europa, un sistema de producció agrícola col·lectiu (comunal), l'agricultura camperola familiar, i va polaritzar el món agrari entre els mitjans i grans propietaris, que podien seguir essent independents i s'aprofitarant de l'augment de productivitat, i els treballadors sense terra, bona part dels quals, com que ja no eren necessaris en el camps (especialment en introduir-s'hi la maquinària agrícola) van haver de marxar a les ciutats.
La revolució industrial més enllà de ser una revolució econòmica, social i política és també una revolució espaial: es passa del camp a la ciutat. A partir d'aleshores les urbs deixaran de ser un centre de difusió de la producció per passar a ser un centre d'exportació de producció pròpia. La ciutat s'empassarà el camp: l'urbanitzarà. I el primer pas, al meu entendre, és aquest nou mode de treball de la terra. Sorprenent o significatiu que l'orgull rural no t'hagi fet ser molt més crític davant la narració de la primera derrota en la que serà la dialèctica històrica més important després de la social: la que s'estableix entre el camp i la ciutat. Modes de producció confrontats, que s'han de combinar d'alguna manera, tan explotats com explotadors. En el sistema Norfolk jo hi veig tan sols aquesta intenció, la d'industrialitzar el producció agrícola.
ResponEliminaDe totes maneres, endavant amb les lliçons històriques ara que ja pots acreditar-les amb algun títol jeje!
Per cert, no ve gaire a càrrec, però el president de la Fundació Jean Jaurès a França és un ìntim amic i col·laborador de Strauss-Khan. Per quan una crònica de la desviació ideològica de l'esquerra? Quan i per què?
Salut i slant agat!