Incombust[i]ble com els teus ulls i
novembrement prese[n]t. Mestre de mestres, etern.
Memòria i oblit, cada [m]ot significava quelcom.
Enlloc d[e] foc, mots. També
morim, tan[m]ateix, en cada paraula, però reneixem
orfes del saber, [o] lliures del voler, i amnèsics de raó.
Reseguim cada ve[r]s, amb veu alta i clara, per (només) reivindicar.
Increïblement ree[i]xim en l'esflorç i
alliberem mots, esp[a]is i esperança.
Movi[m]ent constant. No ets, som.
Enric... sincerament, enhorabona. Aquests versos em fan viatjar lluny però a prop, on les ombres del saber s'amaguen per deixar pas a la llum de l'aprenentatge i sobretot, a dir-me que només ens cal aixecar el cap i entendre que al nostre costat hi tenim, com tinc la sort de coneixe't, enormes i grans referents.
ResponElimina