(Contra)Foc

Admiració i respecte. Sentiments, pors, dolors. Són mil les sensacions que ens transmet el foc. Quin gran regal va fer(-nos) la mare naturalesa al obsequiar-nos amb creure'ns amb el poder de poder-lo controlar. D'inventar-lo. De fer-nos sentir que era nostre. Que ens controlàvem; que el controlàvem.

El foc serà considerat el darrer i l'últim dels quatre germans. El germà petit, doncs, va néixer fa 470 milions d'anys i serà adorat per la majoria de cultures humanes. La Terra, l'Aigua i l'Aire, la resta de germans, conviuran, a vegades enfrontats, dins l'imaginari col·lectiu d'infinits pobles. Serà (re)conegut i adorat sota diversos mots que l'encarnaran i/o el divinitzaran: Hestia, Hefest, Vesta, Brigit, Belenos, Agnídev, Kukulkán, Quetzacóatl,... A més serà un protagonista central en molts mites, encara que el salt a la f(l)ama el farà a través de Prometeu (conegut internacionalment sota pseudònims diversos: Maui, Ture, Nambalisita, Botoque...), que va robar-lo als déus per donar-lo als homes. Els quatre germans conformarien el que en Occident es batejaria com els quatre elements clàssics.

Ell ens ha fascinat durant segles, al voltant seu i gràcies a la seva (es)cal(f)or han (sobre)viscut centenars de generacions. L'hem après a u(tilit)sar per modelar materials així com per produir energia. Malgrat trobar restes d'aliments cuinats des de fa gairebé 2 milions d'anys tot apunta que la domesticació del foc no serà fins fa uns 400.000 anys, amb una generalització evident fa tot just 50.000 anys. El control del foc propicià una revolució en els hàbits dels humans. Calor, llum, cocció. Incrementant la varietat i disponibilitat de nutrients així com allargant les hores productives.

Però serà el far d'Occident, en època clàssica, qui cuinarà la teoria dels quatre elements, d'arrel presocràtica, però amb influències universals (hinduisme, budisme,...). Així, perdurarà durant l'Edat Mitjana i el Renaixement, influenciant profundament pensaments i cultures. El concepte dels elements clàssics perdurarà vigent a Europa durant l'Edat Mitjana, gràcies a l'aprofitament teòric per part de l'Església catòlica a través de la vinculació amb el cinquè element, l'èter.

No serà fins els segles XVI-XVII que s'abandonarà l'ús dels quatre elements en la ciència; ja que els nous descobriments sobre els estats de la matèria van superar la concepció clàssica.

El primer registre fòssil d'un incendi s'ha datat al Silurià tarda (restes de carbó vegetal) farà uns 420 milions d'anys. Els incendis s'expandiran a mesura que la vegetació conquereixi la terra, fent de les plantes un element dominant de molts ecosistemes, fa entre 7 i 6 milions d'anys. 

Així doncs, els incendis no són una fet nou: portem més de 6 milions d'anys coexistint amb ells i des de la seva domesticació (fa 50.000 anys) convivim diàriament arreu del planeta. No obstant, a inicis del segle XXI, l'hereu indiscutible del progrés, la ciència i la tecnologia sense límits, aquests fets continuen revifant de nou. Crema València i crema l'Empordà, crema el país, any rere any, crema la terra, crema el planeta. Avui aquí, demà allà. La castigada, la de sempre; l'oblidada, la condemnada a tenir propietat, a ser propietat. La Terra, la nostra terra.

El sistema capitalista, artífex indiscutible de la perversió/destrucció del món rural, reduint-lo al pur folklorisme, expropiant terres comunals i instaurant i dictant monocultius faraònics, ha jugat bé les seves cartes. El bosc, el camp, la Terra, també han set víctimes de l'especulació. No s'ha especulat només amb cases, també amb terres i amb persones. I el Foc ha set un bon aliat per realitzar la feina bruta: ha cremat bruixes, naus i roures. Ha legitimat conquestes i reconvertit terrenys, tot amb el vistiplau del sistema.

El sistema capitalista tenia un paper reservat pel Foc. Segurament influenciat pel menyspreu il·lustrat envers el món rural, considerats com a salvatges i inferiors, va decidir pervertir-lo concedint-li la figura de mercenari al servei de l'especulació. Fins el moment, en moltes comunitats rurals, el foc i els incendis havien set utilitzats i controlats a través d'una bona gestió forestal, ja fos a través de l'agricultura o de la ramaderia. Les terres comunals en facilitaven la tasca al implicar i beneficiar a tota la col·lectivitat. 

A dia d'avui, el Foc segueix al servei del poder.