Sembla que s'acosta tempesta

Tu i jo parlem idiomes diferents malgrat compartir la mateixa llengua. Estem destinats a no entendre'ns. Som fruit del mateix sistema i en la contradicció està la nostra (i la vostra) raó de ser. Cara o creu: explotat o explotador. El joc deixa poques escletxes als matisos, al binomi: blanc o negre. 

Aquesta partida d'escacs eterna a la que ens vau condemnar en alçar-vos contra l'Ancien Régime no sembla tenir el final feliç anunciat repetidament des dels altaveus de Hollywood.

Vosaltres creieu en el progrés, la ciència i la tècnica, fins el punt de santificar-los en un núvol de fe que tot ho justifica. La vostra bandera, teixida amb fils d'odi, racisme i nacionalisme ranci, és l'individualisme i la propietat privada. Nosaltres creiem en l'organització des de la base, en la democràcia directe i en la gestió social dels mitjans de producció. Consciència, educació i solidaritat: tres paraules que mai significaran el mateix per tu i per mi.

Tu ets el culpable de l'accentuació vertiginosa de desigualtats, l'arquitecte d'aquest sistema. Nosaltres, els paletes dels Estats del Benestar, els còmplices condemnats al silenci. Tu has mastegat des de petit fins vomitar paraules com benefici, producció, rendiment, capital, propietat, mentre que t'han negat el dret de conèixer el veritable significat dels mots justícia, bé comú i la igualtat, sempre camuflades sota consignes adients a l'estabilitat del sistema, el teu sistema.

Per tu la democràcia i els Estats han set el teló del gran espectacle que és el lliure mercat i la globalització. Una pedra al teló que a base d'anestèsies morals, reformes polítiques, socials i econòmiques i algun que altre cop d'Estat, has sabut controlar. 

Vosaltres, a l'Estat espanyol, heu aconseguit guanyar un 6% més malgrat trobar-nos/vos en plena crisi econòmica. Per tu i per mi la crisi no és el mateix; com tampoc ho serà la revolució. Els canvis que ens proposes i/o ens proposaràs no ens serveixen, encara que entenem que et vegis obligat a malgastar tots els teus esforços en salvar el sistema.

Malgrat tot ser que compartim pors i sentiments. Aquesta carta no és per remoure consciències, no sóc un il·lús i tres segles explotant el món no justifiquen la vena als ulls que ens heu imposat.

No pretenc il·luminar-vos la ceguera, simplement, advertir-vos. La guerra fa temps que ha començat i qui sap quan acabarà. De moment, sembla que s'acosta tempesta.