La cullera cercava l'infinit al mig del te amb mel. La litúrgia quotidiana l'empenyia a recolzar-la al costat, escalfant les mans amb la tasa. Encreuant els dits i abraçant-la lentament, l'escalfor la transportarva, de nou, en el bell. Només necessitava tancar els ulls per recòrrer entremig dels segles. Memòria col·lectiva -ni deia- assegurant que totes la tenim dins. Com gotes d'aigua, formem part de la mateixa bassa.
Sur
Participació al I Concurs de Microrelats 8 de març.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada