Cites XXXIII

"Les canyes només es tornen llances si hom les empunya amb esperit de lluita."

"Convertirem els silencis en or i els mots en foc."

"Reconduïm-la a poc a poc, la vida, a poc a poc i amb molta confiança, no pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents, sinó pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia."

"Així i aquí, pel foc i 'esperança, que cap futur no pella sense angoixa i cap present no es construeix debades."

"No hi ha triomf més alt que el de saber-se convenient, però no imprescindible."

"Podem en cada gest guanyar nous àmbits i amb cada mot acréixer l'esperança. Serem allò que vulguem ser."

"Heu esbrinat que en un instant només pot estimar-se tant com en tota una vida."

"Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules, ordenades, si voleu, amb altiva arquitectura contra el vent i la llum, contra els cataclismes, en fi, contra els fenòmens externs i les internes rutes angoixoses."

"I ara he obert de bat a bat les portes de casa perquè hi entrin de nou la gent i les paraules, perquè hi creixi la gent i les paraules serveixin per fixar l'esperança de la gent en la gent (només això, ben cert, només això) i ens puguem mirar als ulls sense vergonya."

"Perduts els símbols, ens queda el risc de creure més en nosaltres."

"Companys, alliberem les barques de tanta corda inútil. Hi ha grans rius que ens esperen."

"¿Quant de temps deixareu (deixarem, més ben dit) que caigui damunt nostre la solemne injustícia dels homes?"

"L'Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes encara i deia: "si senyor" i "bones tardes"."

"També per tu que tens la norma de moure't sempre al grat del vent, tu que quan parles dels qui lluites en dius sovint la pobra gent."

"No ens parleu de somnis ni de meravelles, som massa novells i no us endendríem. Estalvieu els mots, qui sap si més tard es podran vendre."

"Jo no crec en els preceptes perquè crec en els homes. Hi ha qui diu que aquesta manera de fer ja és un precepte. Jo sé que no i penso que estimar sovint és molt més fàcil del que diuen."

"Res no serà mentre hi hagi un sol home que no se senti unit amb els qui lluiten, responsable de tots els qui sofreixen."

"Sapigueu, finalment, que l'aigua de la pluja sempre ha caigut de dalt a baix i que mullar-se no és cap privilegi."

Miquel Martí i Pol (1929-2003).