IF YOU'RE RIGHT, GOD MADE ME AN ATHEIST; IF I'M RIGHT, HISTORY MADE YOU A CHRISTIAN

dilluns, 29 d’octubre del 2012

Cites XXXII

"L'Estat no és la pàtria; és l'abstracció, la ficció metafísica, mística, política i jurídica de la pàtria. [...] El patriotisme del poble no és només una idea, és un fet; però el patriotisme polític, l'amor a l'Estat, no és l'expressió fidel d'aquest fet: és una expressió distorsionada per mitjà d'una falsa abstracció, sempre en benefici d'una minoria explotadora."
"Em sento sempre i sincerament el patriota de totes les pàtries oprimides. [...] Una pàtria representa el dret inqüestionable i sagrat de cada home, de cada grup humà, associació, comuna, regió i nació a viure, sentir, pensar, desitjar i actuar a la seva pròpia manera."
"La història real dels individus i els pobles no només procedeix pel desenvolupament positiu, sinó molt sovint per la negació del passat i per la rebel·lió contra ell."
"No hi ha res més absurd i al mateix temps més nociu i mortífer per al poble que erigir el principi fictici de la nacionalitat com a ideal de totes les aspiracions populars."
"Cada poble, com cada persona, és involuntàriament el que és, i per això té un dret a ser ell mateix. En això consisteixen els anomenats drets nacionals."
"La dignitat de tota nació, com la de tot individu, ha de consistir fonamentalment en què cadascun accepti la plena responsabilitat dels seus actes, sense tractar de desplaçar-la a uns altres."
"Hauríem de situar la justícia humana universal sobre tots els interessos nacionals. I abandonar d'una vegada per sempre el fals principi de la nacionalitat, inventat recentment pels dèspotes de França, Prússia i Rússia per aixafar el sobirà principi de la llibertat. La nacionalitat no és un principi; és un fet legitimat, com la individualitat."

"Tot aquell que desitgi sincerament la pau i la justícia internacional hauria de renunciar d'una vegada i per sempre al que es diu la glòria, el poder i la grandesa de la pàtria, a tots els interessos egoistes i vans del patriotisme."
"Els nens no són propietat de ningú: ni dels seus pares ni de la societat. Només pertanyen a la seva pròpia llibertat futura."
"La llibertat política sense la igualtat econòmica és una pretensió, un frau, una mentida; i els treballadors no desitgen mentides."
"Cap país, no importa quant ric, poderós, i ben servit sigui, pot emprendre -sense arruïnar-se i rendir als seus habitants a la misèria- una alteració fonamental en les relacions entre el capital i el treball, si aquesta alteració no és aconsegudia, al mateix temps, almenys, en la major part dels països industrials del món. Per tant, la pregunta de l'emancipació del treballador del jou del capital i els seus representants, els capitalistes burgesos és, abans de res, una pregunta Internacional."
"El polític burgès -no importa quan roig i revolucionari hagi pogut semblar- gens ha servit per a l'emancipació dels treballadors, sinó, més bé, ha endurit la seva esclavitud."
"Fermament organitzades les seves divisions en una solidaritat comuna de moviment, cap revolució, en el sentit d'insurrecció violenta, serà necessària. Així es veurà que els anarquistes no recolzen la violència abortiva que els seus enemics els atribueixen."
"Sense violència, la justícia triomfarà. L'opressió serà liquidada pel poder directe dels treballadors per mitjà de l'associació. I si aquell dia hi ha impacient súplica, i algun sofriment, això serà culpa de la burgesia que rebutja reconèixer l'ocorregut amb la seva maquinació. Per al triomf de la revolució social en si mateixa, la violència serà innecessària."
"El socialisme és la justícia."
"L'única cosa que, en la nostra opinió, l'Estat pot i hauria de fer és modificar a poc a poc la llei d'herència per arribar el més aviat possible a la seva completa abolició."
"Convençuts que llibertat sense Socialisme és privilegi i injustícia i que Socialisme sense llibertat és esclavitud i brutalitat."

Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin (1814 - 1876).

[Extret del llibre "Bakunin. Recull d'escrits breus", 2012, editat i produït per Col·lectiu Llibertari "Negres Tempestes", Biblioteca Social d'Olot (CNT Olot), Logofobia, Aldarull Edicions, El grillo libertario i traduït al català per la Biblioteca Social d'Olot]

dimecres, 24 d’octubre del 2012

"El mismo fraile en diversa mula"

Les turbulències d'inci del segle XIX propicien la creació d'Estats al Nou Món. Aquests, però, i en línies generals, consolidaran el model socioeconòmic, amb nombroses continuïtats i excepcionals ruptures.
En l'àmbit social, complementant la implantació del sistema, les estructures socials i de propietat es forjaran en base l'interès de la burgesia criolla, (auto)erigida a posteriori, a base de cops d'Estat i de manuals elaborats per la historiografia nacionalista, com a far, referència, bandera i lideratge d'un procés de construcció nacional, desvinculant-se i extirpant tota dosi de component (de lluita) social.
Els mitjans de producció i la terra (continuaran) estan en mans de les elits criolles. En mans dels de sempre. I no es mouran. La impermeabilitat social només permetrà, i en compta gotes, incorporar a gent ascendida socialment a/en les guerres; per incorporar-se a l'elit burgesa. L'icona seria, per molts coneguts, el de Páez, que arribarà a ser president de Veneçuela.
Així, el tauler d'escacs continuarà immòbil, canviant només de color:
Dins les altes esferes de la burgesia es produiran alguns canvis. D'aquesta manera l'explotació i la propietat de la terra, en forma d'haciendas, estancias i/o plantacions dedicades a l'exportació agrícola i/o ramadera, esdevindran la nova forma de poder, de control. Així, el poder polític real passarà a ser, de facto, dels hacendados (elit criolla) mentre que durant l'etapa colonial el poder residia en un nucli dur format per comerciants, funcionaris i eclesiàstics. Així doncs, tret de canvis intraburgesos, la mobilitat social serà mínima.
En algunes zones, però, va ser necessari aplicar grans dosis de maquillatge per silenciar a les classes populars. D'aquesta manera, la qüestió del repartiment de la terra, tema tabú en la majoria d'Estats, va ser utilitzat com a mera propaganda electoral(ista), especialment en èpoques de conflicte bèl·lic, per subornar la imaginació de les classes populars. Páez, per exemple, repartirà bonos que es podien intercanviar per terres. Però passarà el temps i les terres no arribaven. Les classes populars, ofegades de nou, es vendran els bonos davant l'impossibilitat de bescanviar-los a generals com el propi Páez, terratinents, advocats,... Un cop la majoria de bons (re)tornin a mans dels de sempre, llavors es realitzarà el repartiment del botí.
El liberalisme polític, tant influenciat per la il·lustració com per l'aristocràcia, estableix la igualtat davant la llei com a principi (in)amovible. Així, els règims constitucionals s'edifiquen en torn el principi d'igualtat legal, no igualtat social. A la pràctica, doncs, ja no s'inscriu a la gent en funció del grup ètnic (no hi ha un sistema de castes), però segueix existint a nivell teoricopràctic. És a dir, al dia a dia, tot i no estar registrats, (segueixen) existint les mateixes diferenciacions. Paral·lelament s'edificarà i es consolidarà la societat de classes.
Els indígenes, amb la independència, patiran el major espoli i la regulació sistemàtica de la seva explotació. A partir de mitjans del segle XIX la dinàmica econòmica genera l'assalt sobre les terres de les comunitats indígenes. En la majoria de nous Estats aquestes zones suposaven entre el 70 i el 80% de la superfície (teòrica) oficial. L'interès de la burgesia, emparat i camuflat sota un suposat interès nacional, generaran conflictes bèl·lics entre els diferents Estats per robar el major terreny possible, a poder ser, amb sortida al mar. Aquest espoli legal i sistemàtic, impulsat i avalat per la nova maquinària estatal, convertirà els indígenes en comunitats aïllades, asfixiades, explotades. La conquista del desierto n'és un clar exemple.
Des d'una òptica liberal, (auto)qualificada pels especialistes d'integradora, l'elit blanca considerarà als indígenes com a part de la nació i, per tant, no podien tenir una legislació específica (així, s'anul·larà el Tributo, però, també, els seus drets sobre la propietat de la terra). Aquesta visió xocarà frontalment amb la formulada pels sectors més conservadors, que començaran a edificar el concepte d'enemic interior. Des de la seva òptica un Estat modern no podia funcionar només aplicant la norma al 20% de la població, s'havia d'integrar l'indígena en el marc legislatiu. Així doncs, el gran espoli el faran els nous Estats independents, més que en època colonial.
Els condemnats a condemnar-se, els que no són ni els deixen ser, els no-persona, els deshumanitzats, la mà d'obra, els no assalariats. La classe explotada, humiliada, esclavitzada. L'esclavitud, la formula d'explotació i expansió preferida per l'imperialisme, serà abolida per algun Estat? Mèxic. Però, serà abolida per algun Estat on els esclaus eren importants pel seu sistema productiu? No. Colòmbia, Veneçuela, Perú, Argentina... (re)tardarant 30 anys l'abolició. A Brasil, Cuba,... no serà fins a la dècada de 1880, degut al gran pes dins el seu sistema productiu.
Malgrat la persistència i insistència dels Estats en exprimir fins el final aquesta vergonya humanitària que suposa l'esclavitud, aquesta es veurà debilitada per diversos motius: fuga de molts esclaus aprofitant les guerres, potenciació per part de molts Patriotes, especialment durant les guerres, de les Leyes de vientres libres (que implicaven que els fills dels esclaus naixien lliures). Sota aquest paradigma, ningú naixia esclau a les noves repúbliques. Aquesta abolició diferida de l'esclavitud, però, suposarà a la pràctica l'obligatorietat de pagaments per part dels fills als amos de la seva mare per l'educació i el manteniment durant la infantesa, aconseguint, a la pràctica, una nova subordinació. A més, i sobre els papers en forma de lleis, mare i filla passen a considerar la trata negrera delicte internacional i actuaran sobre vaixells. La persecució, o millor dit el control, del tràfic per part de Gran Bretanya i Estats Units no implica, òbviament, la fi d'aquest, però, si més no, n'encareix el preu.
Així doncs, la independència no va canviar l'estructura social, sinó que va limitar-se en substituir la classe dominant colonial per a l'elit criolla. La independència va generar (més) dependència d'aquesta classe burgesa. Els camperols mexicans entonen sovint com a refrany una síntesis d'aquesta situació al parlar-nos d' "el mismo fraile en diversa mula". La burgesia només tenia una única i veritable preocupació: com canviar-ho tot perquè tot seguís igual.
Per tant, hem d'entendre aquests processos revolucionaris en termes estrictament polítics; és a dir, la independència neix a través d'un canvi radical, brusc, de les estructures polítiques; però no de les estructures de caràcter social o econòmic. 
Els rics canviaran de bandera. Els pobres seran oficialment pobres. I els invisibles van (seguir) sent (in)visibles.

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Cites XXXI

"La majoria dels historiadors [...] saben que en investigar el passat, fins i tot el més remot dels passats, pensen i expressen també opinions que concerneixen el present i els seus interessos."

"No sabem on anem, només que la història ens ha portat fins a aquest punt i [...] per què. No obstant, una cosa està clara: si la humanitat ha de tenir un futur, no serà prolongant el passat o el present. Si intentem construir el tercer mil·leni sobre aquestes bases, fracassarem. I el preu del fracàs, això és, l'alternativa a una societat transformadora, és l'obscuritat."

"No abandonem mai les armes, ni en els moments més difícils. S'ha de seguir denuncinat i combatent la injustícia social. El món no millorarà tot sol."



Eric John Ernest Hobsbawm (1917-2012).

dimarts, 18 de setembre del 2012

Converses de café (amb llet): No ens serveix...


No ens fareu se(nti)r culpables per no defensar projectes antagònics als nostres interessos; no ens fareu ser, de nou, còmplices del vostre sistema, de la nostra condemna.
Val més deixar-ho clar: la vostra transversalitat no ens serveix ja que només respon als vostres interessos. El vostre Estat no ens serveix ja que només respon als vostres interessos. La vostra bandera no ens serveix ja que només respon als vostres interessos. Les vostres Lleis no ens serveixen ja que només responen als vostres interessos. La vostra Justícia no ens serveix ja que només respon als vostres interessos. La vostra Història no ens serveix ja que només respon als vostres interessos. La vostra política no ens serveix ja que només respon als vostres interessos. La vostra educació no ens serveix ja que només respon als vostres interessos. El vostre llenguatge no ens serveix ja que només respon als vostres interessos. La vostra Democràcia no ens serveix ja que només respon als vostres interessos. La vostra cultura no ens serveix ja que només respon als vostres interessos. Les vostres alternatives no ens serveixen ja que només respon als vostres interessos. El vostre Sistema no ens serveix, ja que només respon als vostres interessos. No hem lluitat mai per això, ni ho farem. No volem cavar-nos la nostra pròpia tomba.

La història sembla més viva que mai i, malgrat la olor a 36, ningú és capaç d'assegurar-nos què ens espera en un futur. En bona mesura depèn de nosaltres, i de vosaltres. De les prioritats de cadascú.
Tres segles d'opressió i explotació en el marc nacional, sumat a una lluita mil·lenària constant per a la dignitat humana, per a la justícia social. L'alliberament nacional i l'emancipació social, doncs, van ser condemnats a formar part d'un mateix i únic projecte pel poble català, per la classe treballadora catalana. Sentiment i condició.
A Occident els Estats han estat l'eina més utilitzada per subordinar, camuflar i (con)fondre l'interès nacional a(mb) l'interès de la classe dominant. La burgesia, artífex d'aquesta maquinària bèlicaburocràtica, va jugar bé les seves cartes en la caiguda de l'Ancien Régime i, des d'ençà, l'Estat ha esdevingut una peça clau per a la defensa i la imposició dels seus interessos, per la supervivència del sistema capitalista.
L'emancipació nacional, a dia d'avui, està estretament vinculada a l'aparició d'un nou Estat que té com a marc referencial a la nació independent. Així, durant el segle XX, més de la meitat de nacions europees es dotaran d'Estats, sovint desmembrant els grans Estats edificats en època medieval sota l'empara les grans corones europees. Irònicament, forjats sota el control del rei i de Déu, esdevindran, amb el pas del segles i les doctrines liberals, en els defensors, exportadors i explotadors de la democràcia. 
Passat l'Onze, la burgesia catalana sembla apostar, definitivament, per dotar-se d'estructures per crear un nou Estat pel Principat. Vol tenir més control, vol tenir el control, el timó o qualsevol altre eufemisme capaç de substituir l'explotació directe a la qual ens ha condemnat el sistema. Des d'aquest punt de vista sempre he pensat que l'alliberament nacional suposava un obstacle  per a l'alliberament social.

L'emancipació social, però, mai l'he pogut concebre sense l'alliberament nacional. És a dir, si hi ha justícia i igualtat entre persones, també i ha de ser-hi entre grups d'aquestes; entre col·lectius, entre societats, entre cultures, entre pobles. Aquesta condició d'igualtat sembla innegable i inqüestionable. No són motius econòmics, són motius humans, de respecte, de tolerància i organització mútua, lliure, desvinculada de qualsevol forma de possessió, imposició o dominació. Tenim l'obligació d'acabar amb l'explotació a qualsevol nivell i a qualsevol indret.
Així doncs, lluny de creure'ns la desvinculació i enfrontament entre moviments socials com són el 15M i l'11S, que, amb la fragmentada, distorsionada i dosificada propaganda mediàtica, han volgut vendre'ns com a una bicefàlia enfrontada eternament, hem de ser capaces d'analitzar-ho, entendre-ho i implicar-nos-hi com a dues cares de la mateixa moneda, del mateix problema; com a dues parts de la mateixa solució: la única solució.
No ens podem conformar. No ens podem condemnar. Hem de ser capaços de no renunciar a res per transformar-ho tot.

dilluns, 17 de setembre del 2012

Cites XXX

"Àfrica és la presó del món, un Holocaust continental."
"El neoliberalisme és el capitalisme transnacional portat a l'extrem. El món convertit en mercat al servei del capital fet Déu i raó de ser."
"El neoliberalisme és la idolatria de la mort."
"No acceptem la fatalitat d'aquest sistema, el capitalisme neoliberal que ens imposen: feta mercat la vida, enquadrant els caps en un pensament únic, sota un macroimperialisme polític, econòmic, militar, cultural."
"Assetjada i acusada, la revolució ha de seguir fent-se, però total."
"No es tracta d'ignorar la realitat. Més encara: s'ha d'assumir i transformar-la, radicalment."
"Lula i la seva successora tenen gestos solidaris, acció social, però al cap i a la fi fan política capitalista, neoliberal."
"La història del que ha passat aquí no és una epopeia, és un drama humà. Ni èpica, ni epopeia, ni tragèdia."
"La veu del poble és més difícil de tergiversar que la veu de Déu."
"Conservar la memòria és conservar la vida, i al capdavall el futur dependrà en gran part del que hagi estat el nostre passat."
"No hi haurà pau mentre no se socialitzi la riquesa. La terra, l'eduació, la salut..."

Pere Casaldàliga i Pla (1928).