IF YOU'RE RIGHT, GOD MADE ME AN ATHEIST; IF I'M RIGHT, HISTORY MADE YOU A CHRISTIAN
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 15-M. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 15-M. Mostrar tots els missatges

dimarts, 18 de setembre del 2012

Converses de café (amb llet): No ens serveix...


No ens fareu se(nti)r culpables per no defensar projectes antagònics als nostres interessos; no ens fareu ser, de nou, còmplices del vostre sistema, de la nostra condemna.
Val més deixar-ho clar: la vostra transversalitat no ens serveix ja que només respon als vostres interessos. El vostre Estat no ens serveix ja que només respon als vostres interessos. La vostra bandera no ens serveix ja que només respon als vostres interessos. Les vostres Lleis no ens serveixen ja que només responen als vostres interessos. La vostra Justícia no ens serveix ja que només respon als vostres interessos. La vostra Història no ens serveix ja que només respon als vostres interessos. La vostra política no ens serveix ja que només respon als vostres interessos. La vostra educació no ens serveix ja que només respon als vostres interessos. El vostre llenguatge no ens serveix ja que només respon als vostres interessos. La vostra Democràcia no ens serveix ja que només respon als vostres interessos. La vostra cultura no ens serveix ja que només respon als vostres interessos. Les vostres alternatives no ens serveixen ja que només respon als vostres interessos. El vostre Sistema no ens serveix, ja que només respon als vostres interessos. No hem lluitat mai per això, ni ho farem. No volem cavar-nos la nostra pròpia tomba.

La història sembla més viva que mai i, malgrat la olor a 36, ningú és capaç d'assegurar-nos què ens espera en un futur. En bona mesura depèn de nosaltres, i de vosaltres. De les prioritats de cadascú.
Tres segles d'opressió i explotació en el marc nacional, sumat a una lluita mil·lenària constant per a la dignitat humana, per a la justícia social. L'alliberament nacional i l'emancipació social, doncs, van ser condemnats a formar part d'un mateix i únic projecte pel poble català, per la classe treballadora catalana. Sentiment i condició.
A Occident els Estats han estat l'eina més utilitzada per subordinar, camuflar i (con)fondre l'interès nacional a(mb) l'interès de la classe dominant. La burgesia, artífex d'aquesta maquinària bèlicaburocràtica, va jugar bé les seves cartes en la caiguda de l'Ancien Régime i, des d'ençà, l'Estat ha esdevingut una peça clau per a la defensa i la imposició dels seus interessos, per la supervivència del sistema capitalista.
L'emancipació nacional, a dia d'avui, està estretament vinculada a l'aparició d'un nou Estat que té com a marc referencial a la nació independent. Així, durant el segle XX, més de la meitat de nacions europees es dotaran d'Estats, sovint desmembrant els grans Estats edificats en època medieval sota l'empara les grans corones europees. Irònicament, forjats sota el control del rei i de Déu, esdevindran, amb el pas del segles i les doctrines liberals, en els defensors, exportadors i explotadors de la democràcia. 
Passat l'Onze, la burgesia catalana sembla apostar, definitivament, per dotar-se d'estructures per crear un nou Estat pel Principat. Vol tenir més control, vol tenir el control, el timó o qualsevol altre eufemisme capaç de substituir l'explotació directe a la qual ens ha condemnat el sistema. Des d'aquest punt de vista sempre he pensat que l'alliberament nacional suposava un obstacle  per a l'alliberament social.

L'emancipació social, però, mai l'he pogut concebre sense l'alliberament nacional. És a dir, si hi ha justícia i igualtat entre persones, també i ha de ser-hi entre grups d'aquestes; entre col·lectius, entre societats, entre cultures, entre pobles. Aquesta condició d'igualtat sembla innegable i inqüestionable. No són motius econòmics, són motius humans, de respecte, de tolerància i organització mútua, lliure, desvinculada de qualsevol forma de possessió, imposició o dominació. Tenim l'obligació d'acabar amb l'explotació a qualsevol nivell i a qualsevol indret.
Així doncs, lluny de creure'ns la desvinculació i enfrontament entre moviments socials com són el 15M i l'11S, que, amb la fragmentada, distorsionada i dosificada propaganda mediàtica, han volgut vendre'ns com a una bicefàlia enfrontada eternament, hem de ser capaces d'analitzar-ho, entendre-ho i implicar-nos-hi com a dues cares de la mateixa moneda, del mateix problema; com a dues parts de la mateixa solució: la única solució.
No ens podem conformar. No ens podem condemnar. Hem de ser capaços de no renunciar a res per transformar-ho tot.

dijous, 16 de juny del 2011

Centaures (o una reflexió mitològica sobre el 15-J)

Els avantpassats de Genguis Khan muntaven a cavall fa 5.000 anys. La domesticació d'aquest animal aporta múltiples avantatges, entre elles com a eina de lluita, de treball i transport. Les desconegudes tribus nòmades que habitaven les regions de l'Àsia Oriental i l'Àsia Central es donaran a conèixer dins la història universal gràcies a aquest fet. Aquestes tribus s'agrupaven en confederacions davant les amenaces externes o per expandir les seves àrees d'influència. Aquestes relacions facilitaven l'intercanvi (econòmic, cultural,...) entre les diferents tribus i acceleraven el procés d'aprenentatge de mecanismes com la domesticació d'animals. La superioritat bèlica, logística i comunicativa proporcionada per la doma dels cavalls va ser canalitzada i aplicada en guerres expansives i saquejos protagonitzades exclusivament pels millors genets, els millors guerrers.
Hi han diverses teories que apunten que l'origen mitològic dels centaures tindria relació amb aquests fets. És a dir, la figura dels centaures apareixeria davant l'impacte causat per aquests genets en altres tribus o pobles que desconeixien la domesticació del cavall. Per aquestes tribus era un animal salvatge i incontrolable i al arribar els guerrers mongols els veien com a persones diabòliques, com a éssers extraordinàris ja que home i cavall actuaven com un sol. A partir d'aqui, el boca a boca i la rumorologia, la tan marginada cultura i tradició oral, i el pas dels segles configurarien dins l'imaginari col·lectiu de mig món la figura del centaure.
Les llegendes clàssiques els van occidentalitzar, com no, tot situant-los com habitants dels boscos i les muntanyes de les regions d'Arcàdia, Tessàlia i l'Èlilde. Segons aquestes llegendes s'alimentaven de carn crua i practicaven costums primitives. L'origen de la paraula era confús, però li atribuien a un gentilici aplicat a un poble primitiu (comparat amb els grecs) que vivia a les muntanyes. Un fet que corrobora aquesta visió és que en gairebé totes les seves aparicions en la mitologia són descrits com un poble (per exemple quan lluiten amb Hèracles o quan són derrotats pels Làpites). La descripció habitual dels centaures és que eren meitat home i no dona ja que normalment només apareixen centaures mascle en la mitologia. Una prova més de que el monopoli de la violència tribal és de de temps ancestrals capitalitzat pel gènere masculí.
Ahir es va viure a Barcelona el setge al Parlament (segons la majoria de mitjans audiovisuals) o el 15-J fet que ha despertat múltiples interpretacions, anàlisis, prediccions i predicacions. No col·laborem a la creació de més mitologia, en aquest cas capitalista. Cal saber distingir el cavall del genet. Cal saber distingir el moviment, el sentiment d'indignació i els continguts, de les accions, els actes i els agents.