Cites XXXVII

"Qui es para a plorar, qui es lamenta contra la pedra hostil del desànim, qui es posa a altra cosa que no sigui el combat, no serà un vencedor, serà un vençut lent."

"Afamadament lluito jo, amb totes les meves esquerdes, cicatrius i ferides, senyals i records de la fam, contra tantes panxes satisfetes: porcs amb un origen pitjor que el dels porcs."

"Malgrat que la tardor de la història cobreixi les vostres tombes amb l'aparent pols de l'oblit, mai renunciarem ni al més vell dels nostres somnis."

Miguel Hernández Gilabert (1910 - 1942).

Cites XXXVI

"Jo sóc un entre tants."

"Parle del vi dels pobres, begut solemnement, l'aliment de la còlera."

"Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot."

"No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa, no podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu."

"Procure acomplir el meu deure escrivint per aquells que no escriuen, parlant pels qui no parlen encara."

Vicent Andrés Estellés (1924 - 1993).

Cites XXXV

"Tirar una pedra és una acció punible. Tirar mil pedres és una acció política. Incendiar un cotxe és una acció punible, incendiar cent cotxes és una acció política. Protestar és denunciar que això o allò no és just. Resistir és garantitzar que allò amb el que no estic conforme no es torni a produir."

"Si dic que quelcom no m'agrada estic protestant. Si em preocupo, a més, perquè allò que no m'agrada no es repeteixi, estic resistint. Protesto al dir que no segueixo col·laborant. Resisteixo quan m'ocupo que la resta tampoc col·laborin."

Ulrike Marie Meinhof (1934 - 1976).

Memòria col·lectiva

La cullera cercava l'infinit al mig del te amb mel. La litúrgia quotidiana l'empenyia a recolzar-la al costat, escalfant les mans amb la tasa. Encreuant els dits i abraçant-la lentament, l'escalfor la transportarva, de nou, en el bell. Només necessitava tancar els ulls per recòrrer entremig dels segles. Memòria col·lectiva -ni deia- assegurant que totes la tenim dins. Com gotes d'aigua, formem part de la mateixa bassa.

Sur

Participació al I Concurs de Microrelats 8 de març.

Una (altra) de banderes

"Decreto número 77

El movimiento salvador de España, iniciado por el Ejército y secundado entusiásticamente por el pueblo, fundidos en el fervoroso anhelo de reanudar su gloriosa historia, ha sido presidido espontánea y unánimemente por el restablecimiento de la tradicional bandera bicolor: ROJA Y GUALDA.

Sólo bastardos cuando no criminales propósitos de destruir el sentimiento patriótico en su raíz, pueden convertir en materia de partidismo político lo que por ser símbolo egregio de la Nación, está por encima de parcialidades y accidentes. 

Esa gloriosa enseña ha presidido las gestas inmortales de nuestra España; ha recibido el juramento de fidelidad de las sucesivas generaciones; ha ondeado los días de ventura y adversidad patrias, y es la que ha servido de sudario a los restos de patriotas insignes que, por los servicios prestados a su país, merecieron tal honor.

Bajo sus pliegues gloriosos se ha producido, ahora, esta vibración patriótica jamás superada, y al recoger este clamoroso anhelo popular y restablecer oficialmente la bandera bicolor como pabellón de España, la Junta de Defensa Nacional no hace sino dar estado oficial a lo que de hecho existe ya en todo el territorio liberado. 

Por cuando antecede, como Presidente de la Junta de Defensa Nacional y de acuerdo con ella, vengo en decretar lo siguiente: 

Artículo único.- Se restablece la BANDERA BICOLOR ROJA Y GUALDA como bandera de España.

Dado en Burgos a veintinueve de Agosto de mil novecientos treinta y seis.

Miguel Cabanellas."

Avui, 77 anys després, la delegació del Govern Central a Catalunya ha enviat un requeriment a l'Ajuntament d'Olot per saber quines banderes onegen a l'edifici, davant la sospita de que no hi hagués la bandera espanyola. Sembla ser que un particular seria el que hauria fet la denúncia, tot just unes setmanes després que es retiressin els símbols franquistes (que encara hi havien) a la ciutat.

El franquisme, el germà petit dels feixismes, va edificar un règim jurídic, repressiu, polític i simbòlic que perdurarà més enllà de la mort de Franco i la (falsa) Transició(n). La seva herència serà la nostra condemna.