IF YOU'RE RIGHT, GOD MADE ME AN ATHEIST; IF I'M RIGHT, HISTORY MADE YOU A CHRISTIAN

dissabte, 29 de desembre del 2012

La marxa del silenci


Els fills dels segles (re)broten en cada (nova) rebel·lió. Soldats de fang, o filles de la lluna i de la pluja, però (sempre) de baix a baix; horitzontal(s). La dignitat rebel, pura, nua, tendra. L'espurna d'esperança i de memòria dels que són sense que els deixin ser. Dels oblidats, dels condemnats a l'oblit, a la negació, a la (des)humanització i la (des)memòria. Les filles de la terra, del bell món fet Nou Món, de la colonització i l'imperialisme salvatge. Acusats i condemnats a no ser, són. Són resistència, insubmissió, mort, renúncies i victòries col·lectives. Són terra. Són segles. Són dignitat. Són lluita.
Zapatistes d'arrel, veniu de lluny i aneu més lluny encara. Sense por(s), sense límit(s). Sou somnis i esperances. Xarxes de complicitats teixides a base de segles; com les formigues, treballeu i conspireu pacients, a l'ombra de l'ombra. En l'obscuritat absoluta vau decidir alçar-vos i alçar la veu, a través dels 11 punts de la Declaración de la Selva Lacandona: treball, terra, sostre, alimentació, salut, educació, independència, llibertat, democràcia, justícia i pau. Els v(n)ostres pilars. L' 1 de gener de 1994 vau mostrar, de nou, la cara, alçant-vos contra la injustícia disfresada de Govern que imposava i acatava el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord.
La tempesta no sembla afluixar, i plou sobre mullat. El Capitalisme es (de)mostra més salvatge que mai. Però sou producte de 500 anys de lluita i heu tornat a dir prou. El desembre del 2012, en contra de totes les belles profecies, heu (re)nascut de nou, del vell. Aquest cop heu ocupat els carrers amb "La marxa del silenci". Com bé deia un tuitaire:  Perquè els vegin van tapats. perquè els escoltin van en silenci. Sou passat. Sou present. Sou futur. Sou l'herència de la dignitat i la diversitat, del món de mons que representeu i us representa. Sou la unió de l'ahir, l'avui i el demà. Sou tot sense ser res.
Nada para nosotros. Paraules fetes vida, vida feta lluita, lluita feta dignitat, dignitat feta paraules. Sou un cercle constant d'esperança. Sou la llavor en el desert. Sou el passat fet futur. Sou la veu dels sense veu. Els condemnats a ser descoberts; els explotats dels explotadors; la perifèria de les perifèries; la revolta constant contra la negació absoluta. Ocosingo, Las Margaritas, Palenque, Altamirano i San Cristóbal van ser les primeres, però no seran les últimes. La marxa del silenci és l'inici del final. El dia que va ser el dia, era nit. I nit serà el dia que serà el dia.

dilluns, 24 de desembre del 2012

Cites XXXIV

"Recorreria a genollons
els indrets de tota la terra.
Em fregaria amb terra els ulls
i menjaria només terra."

Vicent Andrés Estellés (1924-1993).

dijous, 20 de desembre del 2012

Cites XXXIII

"Les canyes només es tornen llances si hom les empunya amb esperit de lluita."

"Convertirem els silencis en or i els mots en foc."

"Reconduïm-la a poc a poc, la vida, a poc a poc i amb molta confiança, no pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents, sinó pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia."

"Així i aquí, pel foc i 'esperança, que cap futur no pella sense angoixa i cap present no es construeix debades."

"No hi ha triomf més alt que el de saber-se convenient, però no imprescindible."

"Podem en cada gest guanyar nous àmbits i amb cada mot acréixer l'esperança. Serem allò que vulguem ser."

"Heu esbrinat que en un instant només pot estimar-se tant com en tota una vida."

"Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules, ordenades, si voleu, amb altiva arquitectura contra el vent i la llum, contra els cataclismes, en fi, contra els fenòmens externs i les internes rutes angoixoses."

"I ara he obert de bat a bat les portes de casa perquè hi entrin de nou la gent i les paraules, perquè hi creixi la gent i les paraules serveixin per fixar l'esperança de la gent en la gent (només això, ben cert, només això) i ens puguem mirar als ulls sense vergonya."

"Perduts els símbols, ens queda el risc de creure més en nosaltres."

"Companys, alliberem les barques de tanta corda inútil. Hi ha grans rius que ens esperen."

"¿Quant de temps deixareu (deixarem, més ben dit) que caigui damunt nostre la solemne injustícia dels homes?"

"L'Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes encara i deia: "si senyor" i "bones tardes"."

"També per tu que tens la norma de moure't sempre al grat del vent, tu que quan parles dels qui lluites en dius sovint la pobra gent."

"No ens parleu de somnis ni de meravelles, som massa novells i no us endendríem. Estalvieu els mots, qui sap si més tard es podran vendre."

"Jo no crec en els preceptes perquè crec en els homes. Hi ha qui diu que aquesta manera de fer ja és un precepte. Jo sé que no i penso que estimar sovint és molt més fàcil del que diuen."

"Res no serà mentre hi hagi un sol home que no se senti unit amb els qui lluiten, responsable de tots els qui sofreixen."

"Sapigueu, finalment, que l'aigua de la pluja sempre ha caigut de dalt a baix i que mullar-se no és cap privilegi."

Miquel Martí i Pol (1929-2003).