Cites XXIV

"La història és l'únic mestre infal·lible, i la revolució la millor escola per al proletariat."


"Enmig de la lluita, aprenem com hem de lluitar."


Rosa Luxemburg (1871 - 1919).

Cites XXIII

"A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts del diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l'aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l'ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat." Salvador Espriu (1913 - 1985).

La força de les paraules

                                                      -El capitalisme no és ètic.

-Cal recuperar amb tota la seva importància filosòfica i antropològica la crítica marxista a la plusvàlua.
-Fem pressió social com perquè un govern que menteixi no pugui continuar governant, això és l'exercici de la democràcia que ens toca fer, és prendre responsabilitats.
-És la meva responsabilitat bàsica saber que una societat justa és possible.
-No és democràcia, és dictadura financera, diem les coses pel seu nom.

-És possible per a nosaltres, com a col·lectivitat, organitzar-nos d'una forma més agradable, més justa, més solidària, més beneficiosa per al conjunt de la població.

-Com a societat podem imaginar una alternativa, no cosmètica sinó radical, al sistema econòmic que coneixem i que [...] des del seu inici ha tingut uns costos, o uns danys col·laterals, o el nom que li vulguin donar eufemístic, que són des d'un punt de vista ètic escandalosos.

-Jo de baix a dalt; de dalt a baix no he vist mai que canviés res.

-Per mi la justícia social és moral, i moralíssima. El que no pot ser és que reduïm els temes de moral a dues qüestions que són l'avortament i el matrimoni homosexual.

-Qui escull els altres? I davant de qui responen? Si no respon davant del govern, que és l'únic que respon davant del poble, davant de qui responen?

-No volem crear unes societats on el màxim benefici sigui l'últim marc de preses de decisions. Per què? Perquè això ens crea unes societats no igualitàries, unes societats intrínsecament violentes; això no és un marc per a la prosperitat ni econòmica ni humana sinó que fa que cada vegada hi hagi més diferències entre rics i pobres.

-Les 500 empreses o organitzacions més importants en facturació del planeta [...] tenen un conjunt de guanys que equival al 51% del producte global mundial brut; o sigui que mouen el 51% de la riquesa del planeta només 500 companyies.

-Ara tenim un feixisme social [...] pressuposa que el millor sistema és un sistema que tracta diferentment a les persones segons a les classes socials a les quals pertanyen.

-El marc capitalista no exclou la caritat; el marc capitalista pot ser se'n riu de la caritat, però de fet viu i ha sobreviscut tots aquests anys perquè hi han hagut persones i institucions fent aquesta tasca supletòria.

-Privatitzem els beneficis i socialitzem les pèrdues [...] Com pot ser que els bancs que hem rescatat tinguin beneficis? [...] Això és directament una estafa.

-Ens hem de poder atrevir a qüestionar aquest sistema, que sembla que ha arribat al final de les seves possibilitats.

-Una societat amb incapacitat d'imaginar una alternativa, això en si és un signe d'alarma [...] un signe d'alienació mental [...] a nivell social no és gens estrany, així és com funciona el bloqueig de la renovació social, també a nivell individual [...] és l'arma més important per impedir l'avenç social.

-De diners n'hi ha, de producció de diners n'hi ha i d'aliments també; el que passa és que estan incrementadament mal repartits.

Totes aquestes paraules i idees les podien haver pronunciat Fidel Castro, Hugo Chavez,  o Evo Morales, però, en aquest cas, no han set expressades per ells sinó per la Teresa Forcades i Vila.
La Teresa Forcades és un esperit lliure, catòlica compromesa des dels 15 anys. És una dona molt especial i molt normal; parla clar i es fa escoltar. Té el do del rigor i la virtut de l'esforç per desenvolupar, de forma planera, discursos desbordants de raó i coherència. 
La Teresa va néixer al poble de Gràcia, a Barcelona, el 1966 en el si d'una família no practicant (actualment els seus pares estan divorciats) amb arrels tarragonines i solsonines. Es llicenciarà en Medicina a Barcelona especialitzant-se en medicina interna a Nova York, a la Universitat de Buffalo. Poc després, encara en el Nou Món, es llicenciarà en Teologia a la Universitat de Harvard, per retornar de nou al Principat on es doctorarà en Salut Pública a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre medicines alternatives. El setembre de 1997 s'incorporarà com a monja benedictina al monestir de Sant Benet de Montserrat. Així mateix escriurà i publicarà diversos llibres i articles, entre els quals destaca l'escrit el 2006, "Els crims de les grans companyies farmacèutiques".  
Una entrevista que circularà per la xarxa la donarà a conèixer al món, esdevenint una figura mediàtica (amb més de 200.000 visites i múltiples traduccions, crítiques, aplaudiments i silencis). Defuig dels tòpics i trenca estereotips mostrant-se i posicionant-se davant l'opinió pública de forma contundent, sense por i sense dogmes i amb l'única bandera de la veritat i la justícia. No necessita alçar (massa) la veu ni recórrer a demagògies, simplement explica les coses com són, com les veu; com a persona crítica, preocupada, conscient. Sense por a equivocar-se és sempre partidària de prendre partit, de posicionar-se, de despertar l'esperit crític que ens fa més dignes i més plens com a persones.
Sempre he cregut en la importància i el pes de les paraules, aquestes armes de doble fil, sovint controlades i monopolitzades per les altes esferes acadèmiques o pels grans gurus especialistes de torn, que simplement busquen fórmules d'esterilitzar-les i aïllar-les en petits potets conceptuals, desnaturalitzades entre si i alienes al món real. Les paraules, les idees, tenen una força innegable; però una altra qüestió és la importància de qui pronuncia les paraules. En l'àmbit nacional, al Principat i mal que ens pesi, és innegable la tasca que ha fet Jordi Pujol en declarar-se (després de 23 anys ininterromputs de presidència i silencis) independentista. Així mateix, doncs, m'agradaria destacar-ne el paper, en l'àmbit social, de les declaracions de la Teresa. És important ser conscients de la importància del llenguatge i, també en aquest àmbit, no renunciar a res i ser prou valents, o prou humils, per dir (a) les coses pel seu nom.
Aquestes paraules s'han vist plasmades en múltiples intervencions i reflexions, que novament circulen per la xarxa i que han pres, fa poc, forma de llibre. Ha set precisament una d'aquestes entrevistes la que m'ha permès extreure la majoria de cites. La Teresa parla clar i no dubte d'utilitzar conceptes com capitalisme, consciència social, moviments indignats, esperit crític, dictadura financera, democràcia, feixisme social, assassinats programats, anàlisi marxista, abús, influència i crims de les indústries farmacèutiques, filtre crític, nacionalització de bancs, socialisme real, socialisme soviètic, socialisme bolivià, compromís social, justícia social, dignitat humana, anticapitalista, moviments antisistema, democràcia real, reacció social, contracte social, ofensiva neoliberal, alienació mental,... per parlar-nos, descriure'ns i analitzar la realitat estructural actual. La Teresa no segueix la corrent, (per)segueix la veritat; ja que, com van escriure fa gairebé 2.000 anys, la veritat ens farà lliures.
L'Església, com a institució, com a maquinària, mecanisme i supraestructura de representació terrenal de Déu, és la que més ha perdurat en aquest món. L'avalen més de 2.000 anys d'insistència i persistència. Sempre igual: (in)mòbil; la seva capacitat d'adaptabilitat és extraordinària i les seves cotes de poder i influència són notables i prolongades, així com les seves responsabilitats en les diferents relacions socioeconòmiques desenvolupades al llarg de la història. Sempre al costat dels guanyadors, sempre guanyadora. 
Malgrat tot, però, un dels trets característics és la seva capacitat d'adaptabilitat que l'ha permés (sobre)viure sistemàticament a diferents sistemes i que passa, des del meu punt de vista, per donar-hi cabuda a gent com el pare Manel, el bisbe Casaldàliga o la Teresa Forcades.

Cites XXII

"Guanyarem perquè tenim la raó i perquè tenim la força." Lluís Companys i Jover (1882 - 1940).

Cites XXI

"El Capitalisme és el genocida més respectat del món." Ernesto Che Guevara (1928 - 1967).

Cites XX

"La història els jutjarà." Salvador Allende (1908 - 1973).

Cites XIX

"La cultura és l'opció política més revolucionària a llarg termini." Montserrat Roig i Fransitorra (1946 - 1991).

Un petit secret...

Avui fa un any que decidia posar-me a teixir frases, moldejar conceptes i edificar idees. 
Escric per mi, per tu, per vosaltres, per nosaltres, per elles. Sóc dels que pensa que escriure és quelcom més que ordenar paraules. I crec que és molt digne perdre's en el gran bosc dels mots; cercar en les lleixes aquella paraula que tot ho justifica, aquell silenci fet idea, aquell punt i final. Disfruto cercant i escollint mots; vestint-los d'idees o sentiments i enfilant-los sense por. Cada paraula, cada silenci, preten transmetre i transformar. 
Malgrat tot, sovint, m'explico entre línies; covardament moldejo conceptes, com un treballador de les paraules. Avui, però, tenia ganes d'escriure un petit secret...

Marx
Engels
Lenin