Els mitjans de (des)informació segueixen dictant-nos el vocabulari a utilitzar. Han insistit en considerar Fraga un demòcrata i segueixen confonent a la gent, especialment al utilitzar paraules poc conegudes per ells. Primer va ser París (2005), llavors Totthenam (2011) i, ahir, Grècia. Novament he hagut de recórrer a vells apunts, sobre el vocabulari de la resposta, que crec que poden ser útils:
La resposta fins al 1848: velles i noves fórmules
Quina era l'actitud dels grups socials menys afavorits o pauperitzats durant el llarg procés d'implantació de la revolució industrial i àdhuc després?
-La submissió.
-La protesta sota diverses formes.
Els protagonistes de la protesta, és a dir, d'una resposta a una situació, eren els grups més desafavorits de la societat. Hom els ha anomenat de diverses formes:
-Multitud, els anglesos en diuen mob.
-Plebs, és a dir, "classe baixa del poble".
-Populatxo, és a dir, "poble baix". La utilitzen els autors més conservadors de forma despectiva, encara que ha anat caient en desús.
-Turba, és a dir, "multitud popular". els anglesos en diuen the mob. la utilitzen els autors més conservadors de forma despectiva. Hobsbawm defineix la turba urbana com: el moviment de totes les classes pobres urbanes encaminat a aconseguir canvis polítics o econòmics mitjançant l'acció directa - és a dir, pel motí o la rebel·lió -, però un moviment que encara no està inspirat per cap ideologia específica.
-Classes inferiors, responent a l'anglès lower orders, al francès menu peuple, a l'italià popolo minuto o popolino i al castellà bajo pueblo.
-Classe subalterna: aquesta definició de la multitud ha fet fortuna en base a la funció que els feien ocupar els poderosos, com diria Vilar. Se sol usar amb més freqüència fent referència sobretot a l'etapa de plena implantació de la revolució industrial.
Vegem les definicions que habitualment usem per designar aquestes protestes:
-Avalot: agitació popular, aplec tumultuós.
-Tumult: agitació que es produeix en una multitud, avalot popular o militar.
-Motí: avalot, alçament popular contra l'autoritat establerta.
-Rebombori: avalot de gent insubordinada.
-Revolta: alçament contra l'autoritat establerta, amb agitació, amb avalot... Sovint es parla de la Revolta de la fam.
-Insurrecció: acció d'insurgir-se, és a dir, alçar-se contra l'autoritat establerta.
-Rebel·lió: acció de rebel·lar-se (refusar l'obediència a una autoritat constituïda).
-Jacquerie: revolta camperola, una insurrecció efímera, però molt violenta.
-Quan els motins camperols adopten una forma d'extrema violència, se'ls ha anomenat furors. Malgrat tot, aquesta és una denominació parcial i molt poc usada.
-Disturbi: interrupció d'un estat de pau, de tranquil·litat, especialment alteració de l'ordre públic (en general, hom hi pressuposa l'actuació d'una multitud, d'un grup nombrós de persones o d'una gentada, en tot cas, més dels que els poden repel·lir).
En la definició d'aquests moviments, hi ha un denominador comú: un conjunt de persones, que caldrà definir encertadament, van contra l'autoritat establerta. Dit d'altra manera: un aixecament popular contra l'autoritat provocat per una causa conjuntural. (...) P. Vidal ens defineix la conjuntura com la suma de les condicions articulades entre si que caracteritzen un moment en el moviment global de la matèria històrica. Examinar la conjuntura equival a definir el moment.
Hi ha uns altres denominadors comuns: les protestes sempre són sense preparació, la qual cosa no vol dir necessàriament espontànies; i, a més, són violentes i destructives, la qual cosa no vol dir irracionals. Sempre el protagonista és la multitud, encara que a vegades pugui ser utilitzat per una minoria que té unes finalitats pròpies. Però, i atenció a aquesta dada, els elements no privilegiats jurídicament, però si possessors de riquesa (la burgesia), donaven suport del tot a l'actitud repressora de l'estat nobiliari.
A més, en general o gairebé sempre, persegueixen accions concretes. Per tant, no pretenen assolir la conquesta del poder per modificar la societat, és a dir, no posen en qüestió tot el sistema. En aquest sentit, són conjunturals i no estructurals, no se'ls pot analitzar associant-los directament al concepte revolució.
Extret del llibret "Els moviments socials, segle XIX (I) Materials per a la història del moviment obrer fins al 1871" Joan Serrallonga i Urquidi (UAB).
